Es mostren 594827 resultats

acabament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acabament</title>

Accessory
Etimologia: de acabar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    masculí
  1. Acció d’acabar o d’acabar-se.
    1. Fi, extrem d’una cosa.
    2. especialment Ornament que termina una construcció, un moble, etc.
  2. tecnologia Conjunt d’operacions a què és sotmès un article, un cop llesta la seva fabricació pròpiament dita, per tal de fer-lo comercialment adequat i donar-li la presentació i les característiques definitives.

acabament

acabament


<title type="display">acabament</title>

Pronúncia: əkəβəmén
    masculí
  1. [enllestiment] achèvement, parachèvement, exécution f.
  2. [fi] fin f, terme.
  3. [ornament] motif ornemental.
  4. tecnologia finissage, finition f.

acabament

acabamiento

acabamiento

acabança

acabança

acabança

acabança

acabança

acabança

acabar


<title type="display">acabar</title>

  1. v. tr.
    terminar
    cloure (un compte, una sessió)
    finir
    definir
    finalitzar
    consumar (un crim, el matrimoni)
    perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res.
    ultimar
    enllestir
    tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa.
    doblegar (una feina), haver-la acabada.
    fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-la prenent la darrera porció. Au, fes la rebatuda del porró, que hi posarem d'aquest altre vi.
    menar a acabament (o a terme)
    afinar, acabar una cosa deixant-la perfecta, corregint-ne qualsevol imperfecció.
    perfilar, acabar acuradament una cosa.
    completar
    coronar, completar, portar a la perfecció. L'empresa fou coronada d'un èxit complet.
    complementar, acabar una cosa afegint-hi el complement que li falta.
    cessar. Quan hagis cessat el teu treball.
    plegar. Plegar el negoci, el treball.
    exhaurir o esgotar
    rematar (p. ext.), acabar una feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta.
    desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica.
    clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.).
    eixir a cap (d'una cosa), pervenir a acabar-la.
    donar cap (a una cosa)
    portar a fi (una cosa)
    donar fi (a una cosa)
    posar fi (o terme) (a una cosa)
    conduir a fi (una cosa)
    portar (o dur) a terme
    fer net (d'una cosa)
    donar l'última mà (a una cosa)
    dur (una cosa) a la butxaca, tenir-la acabada.
  2. v. intr.
    arribar a la fi
    venir a acabament
    tenir fi
    finalitzar
    tenir terme
    terminar
    tenir un bon (o mal) acabament
    cessar. Ja ha cessat de ploure.
    deixar de
    prescriure. El temps de l'indult ja ha prescrit.
    caducar (la validesa d'una llei, etc.)
    estar (abs.), acabar o deixar de fer quelcom. Estigues, no m'amoïnis!
    exhaurir-se (→), acabar-se una edició, un llibre.
    parar de. No para de nevar!
    passar. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món.
    desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot.
    espassar o espassar-se. El mal de cap s'ha espassat.
    morir o morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles.
    caure, en frases com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent.
    anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat.
    extingir-se. Extingir-se una família.
    expirar o finar, cessar, esp. allò que té una durada definida.
    complir, finir una durada determinada. Demà compleix el primer termini.
    definir. Aquest camí defineix al bosc.
    termenejar, es diu sobretot dels termes d'una propietat. El predi de X. termeneja al torrent.
    caducar (un decret, una llei, un costum, etc.)
  3. Acabar-se un menjar.
    fer net
    passar-se'n els taps
    escurar el plat (o la cassola, o la sopera, etc.)
    fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró.
  4. No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a.



© Manuel Franquesa

acabar

acabar


<title type="display">acabar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. acabar
    1. GERUNDI

    2. acabant
    1. PARTICIPI

    2. acabat
    3. acabada
    4. acabats
    5. acabades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. acabo
      3. acabes
      4. acaba
      5. acabem
      6. acabeu
      7. acaben
      1. IMPERFET

      2. acabava
      3. acabaves
      4. acabava
      5. acabàvem
      6. acabàveu
      7. acabaven
      1. PASSAT

      2. acabí
      3. acabares
      4. acabà
      5. acabàrem
      6. acabàreu
      7. acabaren
      1. FUTUR

      2. acabaré
      3. acabaràs
      4. acabarà
      5. acabarem
      6. acabareu
      7. acabaran
      1. CONDICIONAL

      2. acabaria
      3. acabaries
      4. acabaria
      5. acabaríem
      6. acabaríeu
      7. acabarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. acabi
      3. acabis
      4. acabi
      5. acabem
      6. acabeu
      7. acabin
      1. IMPERFET

      2. acabés
      3. acabessis
      4. acabés
      5. acabéssim
      6. acabéssiu
      7. acabessin
    1. IMPERATIU

    2. acaba
    3. acabi
    4. acabem
    5. acabeu
    6. acabin

acabar

acabar


<title type="display">acabar</title>

    verb transitiu
  1. [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre.
  2. [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet.
  3. [hacer el acabado] donar la darrera mà.
  4. antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat.
  5. verb intransitiu
  6. acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta.
  7. acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm.
  8. [morir] acabar-se pron, morir-se pron.
  9. [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint.
  10. [al final] acabar. Acabó diciendo estas palabras, acabà dient aquestes paraules.
  11. acabar, tornar-se pron. Voy a acabar loco, em tornaré boig.
  12. ¡acaba de parir! figuradament i familiarment aboca el sac!
  13. ¡acabáramos! familiarment Àngela!, Àngela Maria!, haguéssim començat per aquí!
  14. acabar bien (o en bien) (o mal, o en mal) acabar bé (o malament), tenir bon (o mal) acaball.
  15. acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern.
  16. acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina.
  17. acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula.
  18. acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa.
  19. acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em mataràs.
  20. acabar de acabar de. Acaba de salir, acaba de sortir.
  21. acabar en acabar en.
  22. acabar por [seguido de infinitivo] acabar per, a l'últim, al final [seguit del verb conjugat]. Si insistes, acabará por confesar, si insisteixes, acabarà per confessar.
  23. es cosa (o el cuento) de nunca acabar és la cançó de l'enfadós.
  24. ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou!
  25. no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a.
  26. para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar.
  27. verb pronominal
  28. acabar-se.
  29. morir-se.
  30. acabárselo todo passar-se'n els taps.
  31. ¡se acabó! ja n'hi ha prou!, prou!
  32. se acabó lo que se daba (o el carbón) figuradament i familiarment s'ha acabat el bròquil.
  33. y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't.

acabar