Etimologia: de l’it. salpare, íd., ant. serpare, sarpare, d’origen incert, potser der. de serpe ‘espai triangular de la punta de proa, on es posa l’àncora, en llevar el ferro’, i aquest, potser de serpe ‘serp’, d’unes fustes de forma de serp 1a font: 1494
Body
verb
transitiunàutica Llevar l’àncora o una àncora.
intransitiu Llevar les àncores una embarcació; partir. El vaixell salpa a migdia.
Etimologia: del b. ll. ecl. saliparsio, -ōnis, comp. de sal, salis ‘sal’ i sparsio, -ōnis ‘aspersió’, der. de spargĕre ‘aspergir’, a través d’un semiculte salpassi, amb pèrdua de la o1a font: s. XIII, Vides
Body
masculí[plural salpassos]litúrgia Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.