Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

sanglotar

<title type="display">sanglotar</title>

1. sanglotar
1. sanglotant
1. sanglotat
2. sanglotada
3. sanglotats
4. sanglotades
1. 1. sangloto
  2. sanglotes
  3. sanglota
  4. sanglotem
  5. sangloteu
  6. sangloten
2. 1. sanglotava
  2. sanglotaves
  3. sanglotava
  4. sanglotàvem
  5. sanglotàveu
  6. sanglotaven
3. 1. sanglotí
  2. sanglotares
  3. sanglotà
  4. sanglotàrem
  5. sanglotàreu
  6. sanglotaren
4. 1. sanglotaré
  2. sanglotaràs
  3. sanglotarà
  4. sanglotarem
  5. sanglotareu
  6. sanglotaran
5. 1. sanglotaria
  2. sanglotaries
  3. sanglotaria
  4. sanglotaríem
  5. sanglotaríeu
  6. sanglotarien
1. 1. sangloti
  2. sanglotis
  3. sangloti
  4. sanglotem
  5. sangloteu
  6. sanglotin
2. 1. sanglotés
  2. sanglotessis
  3. sanglotés
  4. sanglotéssim
  5. sanglotéssiu
  6. sanglotessin
1. sanglota
2. sangloti
3. sanglotem
4. sangloteu
5. sanglotin

sanglotar

INFINITIU sanglotar GERUNDI sanglotant PARTICIPI sanglotat sanglotada sanglotats sanglotades INDICATIU PRESENT sangloto sanglotes sanglota sanglotem sangloteu sangloten IMPERFET sanglotava sanglotaves sanglotava sanglotàvem sanglotàveu sanglotaven PASSAT sanglotí sanglotares sanglotà sanglotàrem sanglotàreu sanglotaren FUTUR sanglotaré sanglotaràs sanglotarà sanglotarem sanglotareu sanglotaran CONDICIONAL sanglotaria sanglotaries sanglotaria sanglotaríem sanglotaríeu sanglotarien SUBJUNTIU PRESENT sangloti sanglotis sangloti sanglotem sangloteu sanglotin IMPERFET sanglotés sanglotessis…

sanglotar

<title type="display">sanglotar</title>

verb intransitiu schluchzen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sanglotar

verb intransitiu schluchzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sanglotar

<title type="display">sanglotar</title>

verb intransitiu singultire, singhiozzare.

sanglotar

verb intransitiu singultire, singhiozzare

■ sanglotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sanglotar</title>

Etimologia: del ll. sĭngŭltare, íd.; la transposició de -ul- en -lu- s’explica millor fonèticament, si es produí primer en el verb i d’aquí passà al subst. singultus, malgrat el procés de derivació llatina 1a font: s. XV

verb

intransitiu