Es mostren 594823 resultats

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

asseveratiu
| asseverativa

asseveratiu

Accessory
Partició sil·làbica: as_se_ve_ra_tiu
Etimologia: del ll. asseverativus, -a, -um, íd.
Body
adjectiu Que assevera.

asseveratiu
| asseverativa

asseveratiu
-iva

asseveratiu
-iva

assez


<title type="display">assez</title>

Pronúncia: ase
    adverbi
  1. prou. Il a assez de place pour travailler, té prou espai per treballar. Elle a assez mangé, ja ha menjat prou. Il est assez prudent pour qu’on lui fasse confiance, és prou prudent perquè se li tingui confiança. La chambre n’était pas assez grande, l’habitació no era prou gran.
  2. bastant, força. Il est assez intelligent, és bastant intel·ligent. Il y a assez longtemps, fa bastant de (fa força) temps.
  3. tirant a. Ses yeux sont verts et assez clairs, els seus ulls són verds tirant a clars.
  4. ce n’est pas assez no és pas gaire.
  5. c’est assez que n’hi ha prou amb que. C’est assez que nous soyons avertis, n’hi ha prou amb que se’ns avisi.
  6. en avoir assez de tenir-ne prou de (o estar-ne tip -a) de. J’en ai assez de ces problèmes, ja n’estic tip, d’aquests problemes.
  7. interjecció
  8. prou!, ja n’hi ha prou!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assez

assibilació

assibilació

assibilació

assibilació

assibilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assibilació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: as_si_bi_la_ci_ó
Etimologia: de assibilar
Body
femení fonètica, fonologia Fenomen particular de palatalització que consisteix en l’avançament del lloc d’articulació d’un fonema posterior que es converteix, quan arriba en aquesta etapa, en un altre de sibilant per influència assimilatòria d’un fonema palatal que l’atreu.

assibilació