sautor
Pronúncia: səwtó
masculí saltire.
Es mostren 594828 resultats
sautor
<title type="display">sautor</title>
masculí heràld terzo a croce di Sant'Andrea.
sautor
masculí heràld terzo a croce di Sant'Andrea
■
sautor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sautor</title>
Accessory
Partició sil·làbica: sau_tor
Etimologia: del fr. sautoir, íd., de sauter ‘saltar’, del ll. saltare, íd.
Etimologia: del fr. sautoir, íd., de sauter ‘saltar’, del ll. saltare, íd.
Body
masculí heràldica Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, que resulta de la unió de la banda i la barra.
■
sautor
masculí heràldica Peça honorable composta, anomenada també creu de Santa Eulàlia , creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu , que resulta de la unió de la banda i la barra
sautor
<title type="display">sautor</title>
Pronúncia: səwtó
masculí heràldica sautoir.
sautor
masculí heràldica sautoir
sautor-faixa
<title type="display">sautor-faixa</title>
Accessory
Partició sil·làbica: sau_tor-fai_xa
Body
masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i la faixa.
sautor-faixa
masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i la faixa
sautor-peu
<title type="display">sautor-peu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: sau_tor-peu
Body
masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i del peu.
sautor-peu
masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del sautor i del peu
■
sautoret
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sautoret</title>
Accessory
Partició sil·làbica: sau_to_ret
Etimologia: de sautor
Etimologia: de sautor
Body
masculí heràldica Cadascun dels sautors petits que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.
■
sautoret
masculí heràldica Cadascun dels sautors petits que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres
sauvacion
<title type="display">sauvacion </title>
Body
- nòm f
- Desliurament d’un perilh o solucion d’un problèma grèu.
- Persona o causa que represente era solucion d’un problèma grèu e que desliure d’un perilh.
Català: salvació
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
sauvacion
nòm f Desliurament d’un perilh o solucion d’un problèma grèu Persona o causa que represente era solucion d’un problèma grèu e que desliure d’un perilh Català salvació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
sauvador, -a
<title type="display">sauvador, -a </title>
Body
- adj m f Que sauve.
Català: salvador -a
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
sauvador, -a
adj m f Que sauve Català salvador -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
sauvage
<title type="display">sauvage</title>
Pronúncia: sovaʒ
-
adjectiu
- zoologia salvatge, fer -a. Les animaux sauvages, els animals salvatges. Une grève sauvage, una vaga salvatge.
-
despectivament [insociable, farouche]
feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
• antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. Un peuple sauvage, un poble salvatge. L’homme civilisé et l’homme sauvage, l’home civilitzat i l’home salvatge. La vie sauvage, la vida salvatge. - [endroit] feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
- bête sauvage salvatgina.
- eaux sauvages geologia aigües salvatges.
- cerisier sauvage botànica cirerer bord.
- chat sauvage zoologia gat salvatge.
-
olivier sauvage
botànica
ullastre (o olivera f borda o salvatge o silvestre).
• rosier sauvage roser silvestre (o englantiner).
masculí i femení
-
despectivament [personne rude, brutale]
salvatge, bestiota, animalot -a, tros m de bèstia.
- [impoli] maleducat -ada, desconsiderat -ada, animalet m iròn, bestiola f iròn.
- antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. La théorie du bon sauvage, la teoria del bon salvatge.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
sauvage
adjectiu zoologia salvatge, fer -a Les animaux sauvages , els animals salvatges Une grève sauvage , una vaga salvatge despectivament insociable, farouche feréstec -ega, salvatge, esquerp -a • antigament primitif salvatge, primitiu -iva Un peuple sauvage , un poble salvatge L’homme civilisé et l’homme sauvage , l’home civilitzat i l’home salvatge La vie sauvage , la vida salvatge endroit feréstec -ega, salvatge, esquerp -a bête sauvage salvatgina eaux sauvages geologia aigües salvatges cerisier sauvage botànica cirerer bord chat sauvage zoologia gat salvatge olivier sauvage…