Es mostren 594845 resultats

sauvagin
-ine


<title type="display">sauvagin</title>

Pronúncia: sovaʒɛ̃ -in
    adjectiu
  1. d’ocell salvatge.
    2. masculí
  2. gust (olor f) d’ocell salvatge.
    3. femení
  3. ocells m pl salvatges.
  4. pells pl de salvatgines.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sauvagin
-ine

adjectiu d’ocell salvatge masculí gust olor f d’ocell salvatge femení ocells m pl salvatges pells pl de salvatgines © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

sauvament

<title type="display">sauvament </title>

    nòm m Accion de sauvar d’un perilh imminent.

    Català: salvament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sauvament

nòm m Accion de sauvar d’un perilh imminent Català salvament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

sauvar

<title type="display">sauvar </title>

    v tr
  1. Véncer un obstacle, esvitar ua dificultat, un inconvenent, un risc.
  2. Preservar, protegir... d’un mau que pogue vier.

    3. Català: salvar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sauvar

v tr Véncer un obstacle, esvitar ua dificultat, un inconvenent, un risc Preservar, protegir d’un mau que pogue vier Català salvar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

sauvatge, -tja

<title type="display">sauvatge, -tja </title>

    adj m f
  1. Que viu en un estat de natura, non adondat.
  2. Que creish sense qu’arrés se n’encuede, non cultivat.
  3. Inabitat, inculte.
  4. Incivilizat, que viu dehòra des societats civilizades.

    5. Català: salvatge


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sauvatge, -tja

adj m f Que viu en un estat de natura, non adondat Que creish sense qu’arrés se n’encuede, non cultivat Inabitat, inculte Incivilizat, que viu dehòra des societats civilizades Català salvatge © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Francès Català

sauve-qui-peut

sauve-qui-peut

masculí invariable cri campi qui pugui débandade campi qui pugui, desbandada f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

sauvegarde


<title type="display">sauvegarde</title>

Pronúncia: sovgaʀd
    femení
  1. pròpiament i figuradament salvaguarda.
  2. marina, marítim baró m [del timó].
  3. informàtica còpia de seguretat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sauvegarde

femení pròpiament i figuradament salvaguarda marina, marítim baró m del timó informàtica còpia de seguretat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

sauvegarder

sauvegarder

verb transitiu salvaguardar, protegir © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

sauver


<title type="display">sauver</title>

Pronúncia: sove
    verb transitiu
  1. religió salvar. Il a risqué sa vie pour te sauver, ha arriscat la seva vida per salvar-te. Sauver son âme, sa peau (sa tête), les apparences, salvar l’ànima, la pell, les aparences.
  2. être sauvé estar fora de perill (o estalvi -àlvia, o sa -ana i estalvi -àlvia).
  3. il n’y a que la foi qui sauve cristianisme la sola fe ja salva.
  4. sauve qui peut ! campi qui pugui!
  5. sauver la face figuradament salvar la cara (o la reputació, o la dignitat).
  6. sauver la mise salvar l’aposta (o la messió reg).
    1. figuradament [à qqn] estalviar un disgust.
    2. sauver les meubles familiarment salvar els mobles (o l’essencial) en una desgràcia.
    7. verb pronominal
  7. escapar-se, fer-se escàpol -a.
  8. [d’un danger] salvar-se.
  9. familiarment anar-se’n, fugir intr, pirar intr, guillar intr. Il se sauva à toutes jambes, va fugir cames ajudeu-me .
    • [déborder] escapar-se, vessar intr. Le lait se sauvait, la llet vessava.
  10. cristianisme [aller au ciel] salvar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sauver

verb transitiu religió salvar Il a risqué sa vie pour te sauver , ha arriscat la seva vida per salvar-te Sauver son âme, sa peau sa tête, les apparences , salvar l’ànima, la pell, les aparences être sauvé estar fora de perill o estalvi -àlvia, o sa -ana i estalvi -àlvia il n’y a que la foi qui sauve cristianisme la sola fe ja salva sauve qui peut  campi qui pugui sauver la face figuradament salvar la cara o la reputació, o la dignitat sauver la mise salvar l’aposta o la messió reg figuradament à qqn estalviar un disgust sauver les meubles familiarment salvar els mobles o l’…
Diccionari Francès Català

sauvetage


<title type="display">sauvetage</title>

Pronúncia: sovtaʒ
    masculí
  1. pròpiament i figuradament salvament.
  2. canot de sauvetage bot salvavides.
  3. ceinture de sauvetage salvavides m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sauvetage

masculí pròpiament i figuradament salvament canot de sauvetage bot salvavides ceinture de sauvetage salvavides m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

sauveté


<title type="display">sauveté</title>

Pronúncia: sovte
    femení
  1. història excepció, immunitat.
  2. cellules de sauveté cel·les on les abelles eduquen les reines.
  3. reine de sauveté reina de les abelles que substitueix una reina morta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

sauveté

femení història excepció, immunitat cellules de sauveté celles on les abelles eduquen les reines reine de sauveté reina de les abelles que substitueix una reina morta © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç