Es mostren 594844 resultats

assoliment

assoliment

masculí alcance , logro , consecución f
Diccionari de sinònims Franquesa

assoliment

assoliment

→ consecució © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

assoliment

assoliment

masculí ottenimento, raggiungimento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assoliment

■ assoliment

masculí Acció d’assolir, consecució l’efecte
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

assoliment

assoliment

masculí obtention f • plural acquis Els assoliments de la revolució , les acquis de la Révolution
Diccionari Català Anglès

assoliment

assoliment

masculí obtaining , securing
Diccionari de sinònims Franquesa

assolir

assolir

→ aconseguir , obtenir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

assolir


<title type="display">assolir</title>

    1. INFINITIU

    1. assolir

    2. GERUNDI

    1. assolint

    3. PARTICIPI

    1. assolit
    2. assolida
    3. assolits
    4. assolides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. assoleixo
      2. assoleixes
      3. assoleix
      4. assolim
      5. assoliu
      6. assoleixen

      2. IMPERFET

      1. assolia
      2. assolies
      3. assolia
      4. assolíem
      5. assolíeu
      6. assolien

      3. PASSAT

      1. assolí
      2. assolires
      3. assolí
      4. assolírem
      5. assolíreu
      6. assoliren

      4. FUTUR

      1. assoliré
      2. assoliràs
      3. assolirà
      4. assolirem
      5. assolireu
      6. assoliran

      5. CONDICIONAL

      1. assoliria
      2. assoliries
      3. assoliria
      4. assoliríem
      5. assoliríeu
      6. assolirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. assoleixi
      2. assoleixis
      3. assoleixi
      4. assolim
      5. assoliu
      6. assoleixin

      2. IMPERFET

      1. assolís
      2. assolissis
      3. assolís
      4. assolíssim
      5. assolíssiu
      6. assolissin

    6. IMPERATIU

    1. assoleix
    2. assoleixi
    3. assolim
    4. assoliu
    5. assoleixin

assolir

INFINITIU assolir GERUNDI assolint PARTICIPI assolit assolida assolits assolides INDICATIU PRESENT assoleixo assoleixes assoleix assolim assoliu assoleixen IMPERFET assolia assolies assolia assolíem assolíeu assolien PASSAT assolí assolires assolí assolírem assolíreu assoliren FUTUR assoliré assoliràs assolirà assolirem assolireu assoliran CONDICIONAL assoliria assoliries assoliria assoliríem assoliríeu assolirien SUBJUNTIU PRESENT assoleixi assoleixis assoleixi assolim assoliu assoleixin IMPERFET assolís assolissis assolís assolíssim assolíssiu assolissin IMPERATIU assoleix assoleixi assolim…
Diccionari Català Castellà

assolir

assolir

verb transitiu alcanzar , lograr , conseguir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assolir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assolir</title>

Etimologia: der. de sol4 ‘solitari’, mot que prengué origen en el sentit d’agafar algú (com delinqüents) desprevingut 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Atrapar (algú sol i indefens). El van assolir en descuit.
  2. Atrapar (algú); aconseguir.
  3. Aconseguir (alguna cosa); atènyer.

■ assolir

verb transitiu Atrapar algú sol i indefens El van assolir en descuit Atrapar algú aconseguir Aconseguir alguna cosa atènyer
Informació complementària
Traducció