masculí socorrisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení socorrista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. socors, auxili, ajuda f, ajut, assistència f. Ils allaient au secours de la ville assiégée, anaven en socors de la ciutat assetjada. Elle demandait du secours, demanava socors. Une équipe de secours, un equip de socors. Reserver des fonds pour le secours aux indigents, reservar fons per a l’ajut als indigents.
2. au secours ! auxili (o socors, o via fora)!
3. être d’un grand secours à qqn ésser alguna cosa d’un gran ajut a algú. Ses connaissances ne lui ont pas été d’aucun secours, les seves coneixences no li han pas estat de gran ajut (no li han pas servit de gaire).
4. les secours de la religion els auxilis de la religió.
5. Notre-Dame du Bon Secours [avec la majuscule] la Mare de Déu dels Desemparats.
6. poste de secours punt (o lloc) de socors.
   • medicina dispensari.
7. premiers secours primers auxilis.
8. secours mutuel ajut mutu (o ajuda f mútua, o assistència f mútua).
9. sortie (ou issue) de secours sortida (o eixida reg) d’emergència.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. sotragada, sotrac m, batzegada. Une secousse tellurique, una sotragada tel·lúrica. Les secousses du train m’empêchaient de boire aisément, els sotracs del tren m’impedien de beure còmodament.
2. [en agitant] sacsejada. Il le réveilla d’une secousse, el va despertar d’una sacsejada.
3. [en tiraillant] estrebada.
4. [commotion sociale] commoció, sotrac m, sotragada.
   • [psychologique] sotragada, batzegada, sotrac m.
5. familiarment [étreinte sexuelle] rebregada, sacsejada, cardada.
6. il n’en fiche pas une secousse familiarment no fot brot vulg (o no fa re de re).
7. prendre une secousse [électrique] enrampar-se [amb el corrent elèctric].
8. secousse musculaire medicina estrebada muscular.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç