Es mostren 594827 resultats

sentit

<title type="display">sentit </title>

Body
    nòm m
  1. Facultat que permet as persones e as animaus percéber estimuls deth mon exterior mejançant cèrti organs deth sòn còs.
  2. Capacitat entà rasonar, discernir e èster conscient deth mon exterior.
  3. Significacion d’ua paraula o d’un conjunt de paraules.

  4. Català: sentit


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sentit

sentit
-ida


<title type="display">sentit</title>

Pronúncia: səntít
    adjectiu
  1. sensitive, touchy.
  2. masculí
  3. [significat] meaning, sense.
  4. [facultat de discernir per intuïció] sense.
  5. anatomia sense.
  6. [coneixement] consciousness.
  7. matemàtiques i física direction.
  8. en sentit contrari in the opposite direction.
  9. en sentit figurat in a figurative sense.
  10. perdre els sentits to faint, lose consciousness.
  11. costar un sentit to cost (the earth \ a fortune).
  12. sentit comú common sense.
  13. bon sentit good sense.
  14. sense sentit [paraula] meaningless.
  15. tenir sentit to make sense.
  16. fer sentit to make sense.
  17. en sentit propi literally, in its literal sense.

sentit
-ida

sentit
-ida

<title type="display">sentit</title>

adjectiu [una persona] sensibile.

masculí [facultat sensorial] senso. Els cinc sentits, i cinque sensi. || [criteri, judici] senso. Sentit de l'honor, senso dell'onore. || [significació] senso, significato. || [direcció] senso, direzione f. En sentit contrari, in senso contrario. || [finalitat] senso, fine, scopo. El sentit de la vida, il senso della vita. || amb tots els cinc sentits con tutta l'anima. || costar un sentit costare un occhio della testa. || de doble sentit a doppio senso. || en el sentit que nel senso che. || no tenir sentit non avere senso. || perdre els sentits perdere i sensi (o la coscienza). || posar-hi els cinc sentits metterci l'anima. || sentit comú senso comune. || sentit moral senso morale. || sisè sentit sesto senso.

sentit
-ida

sentit

<title type="display">sentit</title>

    nom masculí
  1. Un sentit és cadascuna de les facultats de rebre sensacions que tenen les persones i els animals. Les persones tenen cinc sentits: la vista, el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte.
  2. Significat d'una cosa. Quan no entenem el sentit d'una paraula, la busquem al diccionari.
  3. Direcció. Totes les agulles d'un rellotge giren en el mateix sentit.
  4. El sentit comú és la capacitat de les persones per saber com han d'actuar. És de sentit comú que no es pot encendre foc quan es manipula gasolina.
  5. locució que fa d’adverbi
  6. amb els cinc sentits vol dir amb tota l'atenció possible. Escalar una paret de muntanya s'ha de fer amb els cinc sentits per tal de no caure.
  7. frase feta
  8. perdre els sentits és quedar-se per uns moments sense veure ni sentir res. Quan una persona perd els sentits, els altres l'han d'agafar perquè no caigui a terra.

sentit

sentit
-ida


<title type="display">sentit</title>

Pronúncia: səntít
    adjectiu
  1. [una persona] susceptible.
  2. masculí
  3. [funció psicofisiològica] sens. El sentit de l'oïda (del gust), le sens de l'ouïe (du goût).
  4. [facultat de discernir] sens. Tenir el sentit del ridícul, avoir le sens du ridicule. Bon sentit, bon sens.
  5. [finalitat] sens. El sentit de la vida, le sens de la vie.
  6. [significació] sens. No copso el sentit d'aquesta frase, je ne comprends pas le sens de cette phrase.
  7. [direcció] sens, direction f.
  8. amb tots els seus cinc sentits avec toute l'attention requise (nécessaire).
  9. canviar de sentit changer de direction.
  10. costar un sentit [costar molts diners] coûter les yeux de la tête (coûter un prix fou).
  11. de doble sentit à double sens.
  12. en el sentit que en ce sens que.
  13. en sentit contrari à contresens.
  14. en sentit figurat au sens figuré.
  15. en sentit literal au sens littéral.
  16. en sentit propi au sens propre.
  17. morir amb tots els seus sentits mourir avec tous ses esprits.
  18. no fer (tenirsentit ne pas avoir de sens.
  19. no tenir sentits ne pas se rendre compte.
  20. paraula de dos sentits mot à double sens.
  21. parlar amb dos sentits parler de manière ambiguë.
  22. perdre els sentits perdre connaissance.
  23. posar-hi tots els cinc sentits figuradament apporter tout son soin (toute son attention).
  24. prendre una cosa en mal sentit prendre une chose dans le mauvais sens (en mauvaise part, en mal).
  25. recobrar els sentits revenir à soi (reprendre connaissance).
  26. sentit comú sens commun.
  27. sentit pràctic sens pratique.
  28. femení
  29. [dolor] douleur.
  30. [regust] goût m.
  31. [olor] odeur.

sentit
-ida

sentit
-ida

sentit

adjectiu [una persona] sentido -da. És tan sentit que no se'l pot renyar, es tan sentido que no se le puede reñir.


Vegeu també:
sentit1

sentit
-ida

sentit1

sentit1


<title type="display">sentit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. [facultat sensorial] sentido. Els cinc sentits, los cinco sentidos.
  2. [criteri, judici] sentido. Tenir el sentit del ridícul, tener sentido del ridículo.
  3. [significació] sentido, significado. Frase sense sentit, frase sin sentido.
  4. [direcció] sentido.
  5. [finalitat] sentido.
  6. amb tots els cinc sentits con los (o sus) cinco sentidos.
  7. costar un sentit [costar molt car] costar un sentido (o un riñón, o un ojo de la cara).
  8. de doble sentit de doble sentido.
  9. en el sentit que en el sentido de que.
  10. morir amb tots els sentits morir con pleno conocimiento (o con todos los sentidos).
  11. no tenir (o no fer) sentit no tener sentido.
  12. no tenir sentits no sentirse de nada.
  13. perdre els sentits perder el conocimiento (o el sentido).
  14. posar-hi tots els cinc sentits figuradament poner todos sus (o sus cinco) sentidos en algo, poner el alma en algo.
  15. recobrar els sentits recobrar el conocimiento, volver en sí.
  16. sentit comú sentido común, juicio.
  17. sentit moral sentido (o conciencia) moral.



  18. Vegeu també:
    sentit2

sentit1

sentit1
-ida

sentit1
-ida

sentit1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de sentir 1a font: 1653, DTo.
Body
    masculí
    1. zoologia Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
    2. òrgan del sentit (o simplement sentit) anatomia animal Aparell o òrgan receptor de les impressions externes, seu dels sentits. L’òrgan del sentit de l’oïda és l’orella.
  1. especialment
    1. psicologia i filosofia Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Els cinc sentits.
    2. plural ètica Conjunt dels sentits i de les funcions orgàniques que procuren plaer corporal. Mortificar els sentits.
    3. amb tots els cinc sentits Posant-hi tota l’atenció possible.
    4. costar (una cosa) un sentit Costar molt cara.
    5. dades dels sentits filosofia Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte.
    6. morir amb tots els sentits Morir sense perdre el coneixement, lúcidament.
    7. no tenir sentits No sentir-se de res.
    8. perdre els sentits Perdre el coneixement, desmaiar-se.
    9. sentit comú filosofia i psicologia Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
    10. sisè sentit psicologia Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
  2. per analogia filosofia i psicologia
    1. Facultat de discernir i de conèixer d’una manera immediata per intuïció o visió sintètica. Tenir el sentit moral, el sentit estètic, el sentit pràctic, el bon sentit, el sentit del ridícul, el sentit de l’oportunitat.
    2. sentit comú Facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
    3. sentit íntim Mena de sentit no sensible i de caràcter espiritual, equivalent a una idea primitiva i fonamental del subjecte.
    4. sentit moral Consciència moral.
    1. Manera com s’ha d’entendre una cosa, significació. No copso el sentit de les teves paraules. Frases sense sentit, buides de sentit. Una cosa que no té sentit.
    2. Bíblia i cristianisme Cadascuna de les maneres d’interpretació de la Bíblia que la tradició cristiana distingeix. Sentit literal, espiritual, ple.
    3. lingüística Significat, significació.
    4. lingüística Valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic.
    5. no fer sentit No tenir sentit, no significar res. Aquesta frase no fa sentit.
    1. matemàtiques i física Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
    2. Direcció. Tallar una cosa en sentit transversal. Canviar de sentit.
    3. filosofia i religió Raó d’ésser, finalitat. El sentit de la vida, del món, de la història.
    4. sentit horari física Sentit de rotació de les agulles del rellotge.



  3. Vegeu també:
    sentit2

sentit1