Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

■ sia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sia</title>

Partició sil·làbica: si_a
Homòfon: cia

conjunció

Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa. Sia bo, sia dolent. La fortuna, sia bona o dolenta.
o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.

■ sia

conjunció Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa Sia bo, sia dolent La fortuna, sia bona o dolenta o sia Locució conjuntiva que denota equivalència

sia

<title type="display">sia</title>

[forma arcaica de la 3a persona del sing del pr subj del verb ésser] sia. Així sia, così sia. || conjunció sia. Sia bo o dolent, sia buono o cattivo. || o sia cioè.

sia

forma arcaica de la 3a persona del sing del pr subj del verb ésser sia Així sia , così sia || conjunció sia Sia bo o dolent , sia buono o cattivo || o sia cioè

sia

<title type="display">sia</title>

conjunció

Forma antiga del verb ser que es feia servir en lloc de sigui per a indicar alternativa. Aquesta sopa, sia bona o sia dolenta, te l'has de menjar.

locució que fa de conjunció

o sia vol dir o sigui, és a dir. L'Albert, o sia el meu pare, ha escrit un llibre.

sia

conjunció Forma antiga del verb ser que es feia servir en lloc de sigui per a indicar alternativa Aquesta sopa, sia bona o sia dolenta, te l'has de menjar locució que fa de conjunció o sia vol dir o sigui, és a dir L'Albert, o sia el meu pare, ha escrit un llibre