Es mostren 594846 resultats

silenciar

<title type="display">silenciar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Passar en silenci una cosa, deixar-la sense mencionar. Els responsables d'una feina no han de silenciar les coses que es fan malament.
  2. Fer silenciós un mecanisme, esmorteir el soroll d'un tret, d'un tub d'escapament, etc. En una casa, les finestres amb doble vidre silencien els sorolls del carrer.

silenciar

silenciar

silenciar

silenciario
-ria

silenciario
-ria

silencier
| silenciera


<title type="display">silencier</title>

Accessory
Partició sil·làbica: si_len_ci_er
Etimologia: de silenci 1a font: 1671
Body
  1. masculí i femení Encarregat de mantenir l’ordre i el silenci en certs llocs, esglésies, recepcions, etc.
  2. masculí història
    1. Entre els romans, esclau encarregat de fer respectar el silenci i l’ordre a les cases senyorials i a la cort imperial.
    2. A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.

silencier
| silenciera

Traducció

silencier

silencier

silenciero

silenciero

silencieusement

silencieusement

silencieux
-ieuse


<title type="display">silencieux</title>

Pronúncia: silɑ̃sjø -jøz
    adjectiu
  1. silenciós -osa.
  2. masculí
  3. automòbil, automobilisme silenciador.
  4. [d’une arme à feu] silenciador.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

silencieux
-ieuse

silencio


<title type="display">silencio</title>

    masculí
  1. silenci. Hubo un largo silencio, hi hagué un llarg silenci.
  2. música [pausa] silenci.
  3. dret silenci administratiu.
  4. en silencio en silenci.
  5. entregar al silencio posar en oblit, deixar en l'oblit.
  6. guardar silencio guardar silenci.
  7. imponer silencio imposar silenci.
  8. pasar en silencio [callar] passar en (o sota) silenci.
  9. romper el silencio rompre el silenci.
  10. ¡silencio! silenci!, calleu!
  11. silencio administrativo silenci administratiu.

silencio

silenciós


<title type="display">silenciós</title>

  1. Que guarda silenci, dit d'una persona. → callat.
    callantívol
    mut
    taciturn
  2. Restar silenciós: Restar sense piular.
    Antònims: Xerraire.
  3. Sense sorolls o sons.
    sord, que no fa soroll o que té un so apagat. Una veu sorda. Una llima sorda.
    quiet. Si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny.
    Antònims: Sorollós. Fressós.



© Manuel Franquesa

silenciós