Es mostren 594849 resultats

sincronia

sincronia

femení sincronía gramàtica sincronía
Diccionari Castellà Català

sincronía

sincronía

femení sincronia gramàtica sincronia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincronia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincronia</title>

Partició sil·làbica: sin_cro_ni_a
Etimologia: del fr. synchronie, terme de lingüística introduït per F. de Saussure (1916), der. de synchrone (v. síncron)
    femení
  1. Qualitat, condició, de síncron.
  2. lingüística Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució.

■ sincronia

femení Qualitat, condició, de síncron lingüística Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució
Traducció
Diccionari Català Alemany

sincronia

sincronia

femení Gleichzeitigkeit f especialment lingüística Synchronie f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

sincronia

sincronia

femení sincronia
Diccionari Català francès

sincronia

sincronia

femení synchronie lingüística synchronie
DIDAC Diccionari escolar

sincronia

<title type="display">sincronia</title>

nom femení La sincronia és la manera d'estudiar una llengua, una qüestió de gramàtica o una paraula en un moment determinat, sense tenir en compte la seva evolució en el temps.

sincronia

nom femení La sincronia és la manera d'estudiar una llengua, una qüestió de gramàtica o una paraula en un moment determinat, sense tenir en compte la seva evolució en el temps
Diccionari Català Castellà

sincrònic
-a

sincrònic

    adjectiu
  1. [síncron] sincrónico -ca, síncrono -na.
  2. gramàtica sincrónico -ca. Lingüística sincrònica, lingüística sincrónica.

sincrònic
-a

adjectiu síncron sincrónico -ca , síncrono -na gramàtica sincrónico -ca Lingüística sincrònica , lingüística sincrónica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sincrònic
| sincrònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sincrònic</title>

Etimologia: de sincronia
    adjectiu
  1. Síncron, que s’esdevé al mateix temps.
  2. geologia i estratigrafia Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament.
  3. lingüística Relatiu o pertanyent a la sincronia. Lingüística sincrònica.

■ sincrònic
| sincrònica

adjectiu Síncron, que s’esdevé al mateix temps geologia i estratigrafia Dit de qualsevol fenomen geològic o roca que es formà al mateix temps, contemporàniament o simultàniament lingüística Relatiu o pertanyent a la sincronia Lingüística sincrònica
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

sincrònic

sincrònic

adjectiu synchron, gleichzeitig lingüística synchronisch © Günther Haensch i Abadia de Montserrat