<title type="display">sofisticar</title>
-
verb transitiu
- sofisticar. verb intransitiu
- usar sofismas.
Es mostren 594853 resultats
sofisticar
sofisticar
verb transitiu sofisticar verb intransitiu usar sofismas
■
sofisticar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofisticar</title>
Accessory
Etimologia: del b. ll. sophisticare, íd.
Body
-
verb
- transitiu Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc.), manipulant-lo. Sofisticar la llet. Vi sofisticat.
-
transitiu
- Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables (a un instrument o a una disciplina científics o tècnics). Ha sofisticat el mètode de recerca. En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant.
- per extensió Fer complicat. Sofisticar la manera de vestir.
- intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament.
■
sofisticar
verb transitiu Adulterar o desnaturalitzar una substància, un aliment, etc, manipulant-lo Sofisticar la llet Vi sofisticat transitiu Millorar, perfeccionar, aportar avenços notables a un instrument o a una disciplina científics o tècnics Ha sofisticat el mètode de recerca En els últims anys, la cuina tradicional s’ha anat sofisticant per extensió Fer complicat Sofisticar la manera de vestir intransitiu Usar sofismes, raonar sofísticament
sofisticar
<title type="display">sofisticar</title>
-
verb transitiu
- verfälschen.
- verfeinern. verb intransitiu
- Sophismen vorbringen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sofisticar
verb transitiu verfälschen verfeinern verb intransitiu Sophismen vorbringen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sofisticar
<title type="display">sofisticar</title>
verb transitiu sofisticar.
sofisticar
verb transitiu sofisticar
sofisticar
<title type="display">sofisticar</title>
verb transitiu sofisticare.
verb intransitiu sofisticare.
verb intransitiu sofisticare.
sofisticar
verb transitiu sofisticare verb intransitiu sofisticare
sofisticar
<title type="display">sofisticar</title>
Pronúncia: sufistiká
-
verb transitiu i intransitiu
- to adulterate.
- [treure naturalitat] to sophisticate.
sofisticar
verb transitiu i intransitiu to adulterate treure naturalitat to sophisticate
sofisticat
-ada
<title type="display">sofisticat</title>
Pronúncia: sufistikát
-
adjectiu
- [vi, etc.] adulterated
- pejorativament sophisticated, affected.
sofisticat
-ada
adjectiu vi, etc adulterated pejorativament sophisticated , affected
■
sofisticat
| sofisticada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sofisticat</title>
Accessory
Etimologia: de sofisticar 1a font: 1323
Body
-
adjectiu
- Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció.
- Afectadament refinat, mancat de naturalitat.
■
sofisticat
| sofisticada
adjectiu Dit d’un instrument, d’una tècnica o d’una disciplina de gran complexitat o perfecció Afectadament refinat, mancat de naturalitat
sofisticat
-ada
<title type="display">sofisticat</title>
-
adjectiu
- verfälscht.
- gekünstelt.
-
verfeinert.
• raffiniert.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sofisticat
-ada
adjectiu verfälscht gekünstelt verfeinert • raffiniert © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sofisticat
-ada
<title type="display">sofisticat</title>
Pronúncia: sufistikát
adjectiu figuradament [complex] sophistiqué -e.
- despectivament [artificiós] sophistiqué -e.
- [adulterat] sophistiqué -e, dénaturé -e, frelaté -e.
sofisticat
-ada
adjectiu figuradament complex sophistiqué -e despectivament artificiós sophistiqué -e adulterat sophistiqué -e , dénaturé -e , frelaté -e