Es mostren 594823 resultats

sorollar


<title type="display">sorollar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. sorollar
    1. GERUNDI

    2. sorollant
    1. PARTICIPI

    2. sorollat
    3. sorollada
    4. sorollats
    5. sorollades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. sorollo
      3. sorolles
      4. sorolla
      5. sorollem
      6. sorolleu
      7. sorollen
      1. IMPERFET

      2. sorollava
      3. sorollaves
      4. sorollava
      5. sorollàvem
      6. sorollàveu
      7. sorollaven
      1. PASSAT

      2. sorollí
      3. sorollares
      4. sorollà
      5. sorollàrem
      6. sorollàreu
      7. sorollaren
      1. FUTUR

      2. sorollaré
      3. sorollaràs
      4. sorollarà
      5. sorollarem
      6. sorollareu
      7. sorollaran
      1. CONDICIONAL

      2. sorollaria
      3. sorollaries
      4. sorollaria
      5. sorollaríem
      6. sorollaríeu
      7. sorollarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. sorolli
      3. sorollis
      4. sorolli
      5. sorollem
      6. sorolleu
      7. sorollin
      1. IMPERFET

      2. sorollés
      3. sorollessis
      4. sorollés
      5. sorolléssim
      6. sorolléssiu
      7. sorollessin
    1. IMPERATIU

    2. sorolla
    3. sorolli
    4. sorollem
    5. sorolleu
    6. sorollin

sorollar

sorollar

<title type="display">sorollar</title>

verb intransitiu muoversi pron, ballare. Li sorolla el queixal, gli si muove un dente. || tremare. Totes les cases van sorollar a causa del terratrèmol, tutte le case tremarono per causa del terremoto.

verb transitiu scuotere, sbattere.

sorollar

sorollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorollar</title>

Accessory
Etimologia: potser del ll. sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un *solliticare, d’on *soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar
Body
    verb
  1. intransitiu Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. Em sorolla una dent. Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases. Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.
  2. transitiu Fer sorollar. Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo.

sorollar

sorollar

sorollar

sorollar


<title type="display">sorollar</title>

Pronúncia: suɾuʎá
    verb intransitiu regionalisme
  1. [bellugar-se] remuer, bouger. Em sorolla un queixal, une de mes dents bouge .
    • [trontollar] être ébranlé -e, trembler. Durant el darrer terratrèmol van sorollar totes les cases, pendant le dernier tremblement de terre, toutes les maisons ont été ébranlées.
  2. verb transitiu
  3. [fer sorollar] secouer. Sorollar un arbre, secouer un arbre.

sorollar

soroller

soroller

soroller

soroller

soroller

soroller

sorollisme

sorollisme

sorollós
-osa

sorollós
-osa