Es mostren 594823 resultats

sorprender


<title type="display">sorprender</title>

    verb transitiu
  1. sorprendre. Me sorprende que no esté aquí, em sorprèn que no sigui aquí.
  2. sorprendre. Lo han sorprendido en flagrante delito, l'han sorprès en flagrant delicte.
  3. [descubrir] descobrir. Sorprendimos su secreto, vam descobrir el seu secret.

sorprender

verb transitiu sorprendre Me sorprende que no esté aquí , em sorprèn que no sigui aquí sorprendre Lo han sorprendido en flagrante delito , l'han sorprès en flagrant delicte descubrir descobrir Sorprendimos su secreto , vam descobrir el seu secret
Diccionari Castellà Català

sorprendido
-da

sorprendido
-da

adjectiu participio pasado de sorprender sorprès -esa Me quedé muy sorprendido , em vaig quedar molt sorprès
Diccionari de sinònims Franquesa

sorprendre


<title type="display">sorprendre</title>

  1. atrapar (→). El vaig atrapar en una mentida. Abans d'arribar a casa, ens atrapà la tempesta.
    agafar. El va agafar el xàfec abans d'arribar a casa.
    sobtar. La mort el va sobtar quan acabava la carrera.
    posar (algú) en evidència, descobrir davant d'altri quelcom que hom tenia amagat.
  2. → veure.
  3. Fig. Colpir l'ànima d'algú, una cosa inesperada, absurda o incomprensible, bona o dolenta.
    estranyar (→)
    xocar. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui.
    fer sensació (a algú, una persona o una cosa)
    deixar parat
    petrificar (fig.) o deixar de pedra
    caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba.
    consternar
    desconcertar
    esbalair
    fer caure de cul (fig. i fam.)
  4. (sorprendre's pron.)
    restar de pedra
    restar atònit
    quedar-se verd, sorprendre's desagradablement.
    restar mort (fig.), sorprendre's extraordinàriament i desagradable.



© Manuel Franquesa

sorprendre

atrapar → El vaig atrapar en una mentida Abans d'arribar a casa , ens atrapà la tempesta agafar El va agafar el xàfec abans d'arribar a casa sobtar La mort el va sobtar quan acabava la carrera posar algú en evidència , descobrir davant d'altri quelcom que hom tenia amagat → veure Fig Colpir l'ànima d'algú, una cosa inesperada, absurda o incomprensible, bona o dolenta estranyar → xocar Em xoca que ell , sabent que ella és aquí , no comparegui fer sensació a algú, una persona o una cosa deixar parat petrificar fig o deixar de pedra caure una cosa com una bomba La notícia va caure com…
Diccionari Català Castellà

sorprendre

sorprendre

    verb transitiu
  1. sorprender, coger, pescar fam. El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis, le sorprendí descerrajando la puerta del piso.
  2. [descobrir] sorprender. En girar-me he sorprès la seva mirada, al volverme he sorprendido su mirada.
  3. sorprender, asombrar. Em sorprèn que ara te'n desdiguis, me sorprende que ahora te eches atrás.

sorprendre

verb transitiu sorprender , coger , pescar fam El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis , le sorprendí descerrajando la puerta del piso descobrir sorprender En girar-me he sorprès la seva mirada , al volverme he sorprendido su mirada sorprender , asombrar Em sorprèn que ara te'n desdiguis , me sorprende que ahora te eches atrás
Conjugador Català

sorprendre


<title type="display">sorprendre</title>

    1. INFINITIU

    1. sorprendre

    2. GERUNDI

    1. sorprenent

    3. PARTICIPI

    1. sorprès
    2. sorpresa
    3. sorpresos
    4. sorpreses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sorprenc
      2. sorprens
      3. sorprèn
      4. sorprenem
      5. sorpreneu
      6. sorprenen

      2. IMPERFET

      1. sorprenia
      2. sorprenies
      3. sorprenia
      4. sorpreníem
      5. sorpreníeu
      6. sorprenien

      3. PASSAT

      1. sorprenguí
      2. sorprengueres
      3. sorprengué
      4. sorprenguérem
      5. sorprenguéreu
      6. sorprengueren

      4. FUTUR

      1. sorprendré
      2. sorprendràs
      3. sorprendrà
      4. sorprendrem
      5. sorprendreu
      6. sorprendran

      5. CONDICIONAL

      1. sorprendria
      2. sorprendries
      3. sorprendria
      4. sorprendríem
      5. sorprendríeu
      6. sorprendrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sorprengui
      2. sorprenguis
      3. sorprengui
      4. sorprenguem
      5. sorprengueu
      6. sorprenguin

      2. IMPERFET

      1. sorprengués
      2. sorprenguessis
      3. sorprengués
      4. sorprenguéssim
      5. sorprenguéssiu
      6. sorprenguessin

    6. IMPERATIU

    1. sorprèn
    2. sorprengui
    3. sorprenguem
    4. sorpreneu
    5. sorprenguin

sorprendre

INFINITIU sorprendre GERUNDI sorprenent PARTICIPI sorprès sorpresa sorpresos sorpreses INDICATIU PRESENT sorprenc sorprens sorprèn sorprenem sorpreneu sorprenen IMPERFET sorprenia sorprenies sorprenia sorpreníem sorpreníeu sorprenien PASSAT sorprenguí sorprengueres sorprengué sorprenguérem sorprenguéreu sorprengueren FUTUR sorprendré sorprendràs sorprendrà sorprendrem sorprendreu sorprendran CONDICIONAL sorprendria sorprendries sorprendria sorprendríem sorprendríeu sorprendrien SUBJUNTIU PRESENT sorprengui sorprenguis sorprengui sorprenguem sorprengueu sorprenguin IMPERFET sorprengués…
Diccionari Català Alemany

sorprendre

sorprendre

verb transitiu überraschen überrumpeln in Erstaunen versetzen ertappen, erwischen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

sorprendre


<title type="display">sorprendre</title>

Pronúncia: surpɛ́ndɾə
    verb transitiu
  1. [agafar algú de sobte] to catch unawares, surprise, take by surprise.
  2. [descobrir] to discover.
  3. figuradament [meravellar] to surprise, amaze, astonish.

sorprendre

verb transitiu agafar algú de sobte to catch unawares , surprise , take by surprise descobrir to discover figuradament meravellar to surprise , amaze , astonish
Diccionari Català Italià

sorprendre

<title type="display">sorprendre</title>

verb transitiu sorprendere, prendere a un tratto. La mort el sorprengué mentre llegia, la morte lo sorprese mentre leggeva. || sorprendere, beccare fam. L'ha sorprès mentre robava un llibre, l'ha sorpreso mentre rubava un libro. || scoprire, cogliere. || sorprendere, meravigliare, stupire. Ens sorprèn que hagis arribat tard, ci sorprende che tu sia arrivato tardi.

sorprendre

verb transitiu sorprendere, prendere a un tratto La mort el sorprengué mentre llegia , la morte lo sorprese mentre leggeva || sorprendere, beccare fam L'ha sorprès mentre robava un llibre , l'ha sorpreso mentre rubava un libro || scoprire, cogliere || sorprendere, meravigliare, stupire Ens sorprèn que hagis arribat tard , ci sorprende che tu sia arrivato tardi
DIDAC Diccionari escolar

sorprendre

<title type="display">sorprendre</title>

    [! Conjugació: sorprèn, sorprès]
    verb
  1. Agafar algú d'improvís. Si la policia sorprèn una persona robant, la deté.
  2. Diem que una cosa ens sorprèn quan ens impressiona perquè no l'esperàvem o perquè és molt estranya. Sorpèn veure com surten quinze persones d'un cotxe petit.

sorprendre

Conjugació sorprèn, sorprès verb Agafar algú d'improvís Si la policia sorprèn una persona robant, la deté Diem que una cosa ens sorprèn quan ens impressiona perquè no l'esperàvem o perquè és molt estranya Sorpèn veure com surten quinze persones d'un cotxe petit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorprendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorprendre</title>

Etimologia: del cat. ant. sobreprendre per influx probable del fr. surprendre 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Atrapar, agafar, algú arribant de sobte. El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis. Van sorprendre l’enemic quan més desprevingut estava. L’han sorprès en flagrant delicte. La mort el sorprengué quan menys l’esperava.
    2. Descobrir una cosa que hom volia amagar. En girar-me bruscament he sorprès la mirada d’intel·ligència que s’han donat.
  2. figuradament Colpir l’ànim d’algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d’inesperat, d’incomprensible. Em sorprèn molt que us en desdigueu, ara. Em sorprèn, en ell, tanta fermesa.

■ sorprendre

verb transitiu Atrapar, agafar, algú arribant de sobte El vaig sorprendre que espanyava la porta del pis Van sorprendre l’enemic quan més desprevingut estava L’han sorprès en flagrant delicte La mort el sorprengué quan menys l’esperava Descobrir una cosa que hom volia amagar En girar-me bruscament he sorprès la mirada d’intelligència que s’han donat figuradament Colpir l’ànim d’algú una cosa inesperada, meravellar algú amb quelcom d’inesperat, d’incomprensible Em sorprèn molt que us en desdigueu, ara Em sorprèn, en ell, tanta fermesa
Informació complementària
Traducció