Es mostren 594853 resultats

sorollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorollar</title>

Accessory
Etimologia: potser del ll. sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un *solliticare, d’on *soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar
Body
    verb
  1. intransitiu Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada. Em sorolla una dent. Durant el terratrèmol van sorollar totes les cases. Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.
  2. transitiu Fer sorollar. Fer caure la fruita d’un arbre sorollant-lo.

sorollar

sorollar

sorollar

sorollar


<title type="display">sorollar</title>

Pronúncia: suɾuʎá
    verb intransitiu regionalisme
  1. [bellugar-se] remuer, bouger. Em sorolla un queixal, une de mes dents bouge .
    • [trontollar] être ébranlé -e, trembler. Durant el darrer terratrèmol van sorollar totes les cases, pendant le dernier tremblement de terre, toutes les maisons ont été ébranlées.
  2. verb transitiu
  3. [fer sorollar] secouer. Sorollar un arbre, secouer un arbre.

sorollar

soroller

soroller

soroller

soroller

soroller

soroller

sorollisme

sorollisme

sorollós
-osa

sorollós
-osa

sorollós
-osa

sorollós

    adjectiu
  1. ruidoso -sa.
  2. figuradament [èxit, etc] ruidoso -sa, sonado -da.

sorollós
-osa

sorollós


<title type="display">sorollós</title>

brogidor o brogent
barbullent o barbullós
murmuriós (≠ murmurador)
brunzent o brument
turbulent
remorós (→) o remorejant (dit d'una cosa)
remorer (dit d'una persona)
bullangós
estrepitós o fragorós
fressós
estridulós (esp. en med.)
eixordador. Un tràfic eixordador.
bonidor, que boneix (un eixam d'abelles, una multitud, etc.).
clamorós, bulliciós, escandalós, esvalotador. Aplaudiments clamorosos. Una reunió bulliciosa.
Antònims: Silenciós. Sord. Quiet.


© Manuel Franquesa

sorollós