Es mostren 594823 resultats

sospita

sospita

femení soupçon m Despertar sospites , éveiller des soupçons dret suspicion
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sospita</title>

Etimologia: de sospitar 1a font: 1259
    femení
    1. Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
    2. Temença del qui sospita d’algú. Despertar una cosa sospites.
  2. Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita.

■ sospita

femení Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte Temença del qui sospita d’algú Despertar una cosa sospites Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

sospitable

sospitable

adjectiu sospechable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospitable

■ sospitable

adjectiu Susceptible d’ésser sospitat
Traducció
Diccionari Català Italià

sospitable

sospitable

adjectiu sospettabile
Diccionari Català francès

sospitable

sospitable

adjectiu soupçonnable
Diccionari de sinònims Franquesa

sospitar


<title type="display">sospitar</title>

  1. v. intr.
    recelar-se de o ésser recelós de
    maliciar o malignar
    malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat.
    desconfiar de
    Compareu: dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet.
  2. v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença. → conjecturar.
    (mig) pensar-s'ho
    (mig) témer-s'ho
    (mig) esperar-s'ho
    dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica).
    flairar (fig.). Ell de seguida va flairar que allò era mentida.
    olorar (fig.)
    escamnar-se, agafar recel.
    reguardar (tr.), mirar amb sospita una cosa.



© Manuel Franquesa

sospitar

v intr recelar-se de o ésser recelós de maliciar o malignar malpensar-se Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat desconfiar de Compareu dubtar Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto , sospito que no ho ha fet v tr Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença → conjecturar mig pensar-s'ho mig témer-s'ho mig esperar-s'ho dubtar-se'n Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics V Alc El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren Muntaner, Crònica flairar fig Ell de seguida va flairar que allò era mentida…
Diccionari Català Alemany

sospitar


<title type="display">sospitar</title>

    verb transitiu
  1. vermuten.
  2. fürchten.
    3. verb intransitiu
  3. argwöhnen.
  4. misstrauen.
  5. sospitar d'(algú) jemanden verdächtigen oder im Verdacht haben.
  6. no sospitar de ningú niemanden im Verdacht haben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sospitar

verb transitiu vermuten fürchten verb intransitiu argwöhnen misstrauen sospitar d'algú jemanden verdächtigen oder im Verdacht haben no sospitar de ningú niemanden im Verdacht haben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

sospitar


<title type="display">sospitar</title>

    verb transitiu
  1. sospechar. Sospito que ell és el culpable, sospecho que él es el culpable.
    2. verb intransitiu
  2. sospechar. Ell era el culpable i ningú no en sospitava, él era el culpable y nadie sospechaba.
  3. [desconfiar] sospechar, desconfiar. És una dona que sospita de tothom, es una mujer que sospecha de todo el mundo.

sospitar

verb transitiu sospechar Sospito que ell és el culpable , sospecho que él es el culpable verb intransitiu sospechar Ell era el culpable i ningú no en sospitava , él era el culpable y nadie sospechaba desconfiar sospechar , desconfiar És una dona que sospita de tothom , es una mujer que sospecha de todo el mundo
Conjugador Català

sospitar


<title type="display">sospitar</title>

    1. INFINITIU

    1. sospitar

    2. GERUNDI

    1. sospitant

    3. PARTICIPI

    1. sospitat
    2. sospitada
    3. sospitats
    4. sospitades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sospito
      2. sospites
      3. sospita
      4. sospitem
      5. sospiteu
      6. sospiten

      2. IMPERFET

      1. sospitava
      2. sospitaves
      3. sospitava
      4. sospitàvem
      5. sospitàveu
      6. sospitaven

      3. PASSAT

      1. sospití
      2. sospitares
      3. sospità
      4. sospitàrem
      5. sospitàreu
      6. sospitaren

      4. FUTUR

      1. sospitaré
      2. sospitaràs
      3. sospitarà
      4. sospitarem
      5. sospitareu
      6. sospitaran

      5. CONDICIONAL

      1. sospitaria
      2. sospitaries
      3. sospitaria
      4. sospitaríem
      5. sospitaríeu
      6. sospitarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sospiti
      2. sospitis
      3. sospiti
      4. sospitem
      5. sospiteu
      6. sospitin

      2. IMPERFET

      1. sospités
      2. sospitessis
      3. sospités
      4. sospitéssim
      5. sospitéssiu
      6. sospitessin

    6. IMPERATIU

    1. sospita
    2. sospiti
    3. sospitem
    4. sospiteu
    5. sospitin

sospitar

INFINITIU sospitar GERUNDI sospitant PARTICIPI sospitat sospitada sospitats sospitades INDICATIU PRESENT sospito sospites sospita sospitem sospiteu sospiten IMPERFET sospitava sospitaves sospitava sospitàvem sospitàveu sospitaven PASSAT sospití sospitares sospità sospitàrem sospitàreu sospitaren FUTUR sospitaré sospitaràs sospitarà sospitarem sospitareu sospitaran CONDICIONAL sospitaria sospitaries sospitaria sospitaríem sospitaríeu sospitarien SUBJUNTIU PRESENT sospiti sospitis sospiti sospitem sospiteu sospitin IMPERFET sospités sospitessis sospités sospitéssim sospitéssiu sospitessin…