Es mostren 594823 resultats

■ subjectar

■ subjectar

verb transitiu Tenir subjecte algú o alguna cosa El van subjectar amb cadenes a la paret
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

subjectar

subjectar

verb transitiu attacher , fixer , assembler , retenir
Diccionari Català Anglès

subjecte
-a


<title type="display">subjecte</title>

Pronúncia: subʒéktə
    adjectiu
  1. subject, liable.
  2. [corda] fastened, secure.
  3. [quadre, etc.] fixed, attached.
  4. figuradament [sotmès] subject.
  5. tenir algú molt subjecte to keep someone well in check, keep someone under close control.
    6. masculí
  6. [persona] fellow, individual.
  7. gramàtica i filosofia subject.

subjecte
-a

adjectiu subject , liable corda fastened , secure quadre, etc fixed , attached figuradament sotmès subject tenir algú molt subjecte to keep someone well in check , keep someone under close control masculí persona fellow , individual gramàtica i filosofia subject
Diccionari Català Castellà

subjecte
-a

subjecte

    adjectiu
  1. [agafat] sujeto -ta.
  2. [al poder d'un altre] sujeto -ta, dominado -da, sometido -da. Jamaica està subjecta a la Gran Bretanya, Jamaica está sujeta a (o dominada por) Gran Bretaña.
  3. [a quelcom inevitable] sujeto -ta. Tots estem subjectes a la mort, todos estamos sujetos a la muerte.
  4. [a contingències] sujeto -ta, expuesto -ta. Els homes estan sempre subjectes a errors, los hombres están siempre sujetos a errores.
    5. masculí
  5. [assumpte] sujeto.
  6. [persona] sujeto, individuo. No t'hi acostis: és un subjecte perillós, no te acerques a él, es un sujeto peligroso.
  7. filosofia i gramàtica sujeto.
  8. dret sujeto.
  9. música [d'una fuga] sujeto.
  10. subjecte del dret dret sujeto de derecho.

subjecte
-a

adjectiu agafat sujeto -ta al poder d'un altre sujeto -ta , dominado -da , sometido -da Jamaica està subjecta a la Gran Bretanya , Jamaica está sujeta a o dominada por Gran Bretaña a quelcom inevitable sujeto -ta Tots estem subjectes a la mort , todos estamos sujetos a la muerte a contingències sujeto -ta , expuesto -ta Els homes estan sempre subjectes a errors , los hombres están siempre sujetos a errores masculí assumpte sujeto persona sujeto , individuo No t'hi acostis és un subjecte perillós , no te acerques a él, es un sujeto peligroso filosofia i gramàtica sujeto…
Diccionari der aranés

subjècte

<title type="display">subjècte </title>

    nòm m
  1. Persona dera que non s’indique eth nòm, dera que se vò hèr referéncia d’ua manèra anonima, imprecisa o damb mensprètz.
  2. En gramatica nòm, sintagma nominau o pronòm d’ua frasa que designe tot aquerò de qué se pòt díder bèra causa; concòrde damb eth vèrb dera frasa en nombre e persona. Ex.: Eth mainatge minge pomes. Eth sintagma «eth mainatge» ei eth subjècte.

    3. Català: subjecte


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

subjècte

nòm m Persona dera que non s’indique eth nòm, dera que se vò hèr referéncia d’ua manèra anonima, imprecisa o damb mensprètz En gramatica nòm, sintagma nominau o pronòm d’ua frasa que designe tot aquerò de qué se pòt díder bèra causa concòrde damb eth vèrb dera frasa en nombre e persona Ex Eth mainatge minge pomes Eth sintagma «eth mainatge» ei eth subjècte Català subjecte © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

subjecte


<title type="display">subjecte</title>

  1. adj. → subjectar.
  2. → súbdit.
    exposat. Tothom està exposat a les malalties.
    tributari (fig.). Tots som tributaris de la mort.
    Antònims: Exempt. Immune.
  3. estar a l'estaca (fig.)
    arrossegar la cadena (fig.)
    estar sota la fèrula (d'algú)
  4. m. El qui és sotmès a una operació física, etc.
    objecte. Ha estat objecte d'un experiment. Ésser objecte de les burles de la gent.
    pacient, en termes de medicina. En aquest cas, hom parla hab. del malalt.
  5. → persona.
    sorge, en la frase un mal sorge.
  6. En filosofia, subjecte es diu de l'ésser que té consciència de si mateix, i s'oposa a objecte.
    En gram., subjecte s'oposa a complement.



© Manuel Franquesa

subjecte

adj → subjectar → súbdit exposat Tothom està exposat a les malalties tributari fig Tots som tributaris de la mort Antònims Exempt Immune estar a l'estaca fig arrossegar la cadena fig estar sota la fèrula d'algú m El qui és sotmès a una operació física, etc objecte Ha estat objecte d'un experiment Ésser objecte de les burles de la gent pacient , en termes de medicina En aquest cas, hom parla hab del malalt → persona sorge , en la frase un mal sorge En filosofia, subjecte es diu de l'ésser que té consciència de si mateix, i s'oposa a objecte En gram, subjecte s'oposa a complement…
Diccionari Català Alemany

subjecte


<title type="display">subjecte</title>

    adjectiu
  1. unterworfen.
  2. tecnologia befestigt.
  3. subjecte a unterworfen (dat).
    1. anfällig gegen (ac).
    2. neigend zu (dat).
  4. subjecte a dret ...pflichtig.
  5. subjecte a impostos steuerpflichtig.
  6. estar subjecte a (una cosa) einer Sache (dat) unterworfen sein.
    1. für etwas anfällig sein.
    2. von etwas abhängig sein.
    7. masculí
  7. Untertan m, Staatsangehörige(r m) m/f.
  8. Person f.
  9. lingüística Subjekt m.
  10. [Gegenstand] Stoff m.
    • Thema n.
  11. medicina Patient m.
  12. Versuchsperson f.
  13. agricultura Unterlage f (zum Veredeln).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

subjecte

adjectiu unterworfen tecnologia befestigt subjecte a unterworfen dat anfällig gegen ac neigend zu dat subjecte a dret pflichtig subjecte a impostos steuerpflichtig estar subjecte a una cosa einer Sache dat unterworfen sein für etwas anfällig sein von etwas abhängig sein masculí Untertan m, Staatsangehöriger m m/f Person f lingüística Subjekt m Gegenstand Stoff m • Thema n medicina Patient m Versuchsperson f agricultura Unterlage f zum Veredeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

subjecte
-a

<title type="display">subjecte</title>

adjectiu [agafat] preso -a, legato -a, fermato -a. || [al poder d'un altre] soggetto -a, sottomesso -a, sottoposto -a. || soggetto -a, esposto -a. Subjecte a desgràcies, soggetto a disgrazie.

masculí [assumpte] soggetto, argomento, tema. || [persona] soggetto, tipo, tizio. És un subjecte estrany, è un tipo strano. || dr filos gram soggetto. || mús soggetto. || subjecte del dret dr soggetto del diritto.

subjecte
-a

adjectiu agafat preso -a, legato -a, fermato -a || al poder d'un altre soggetto -a, sottomesso -a, sottoposto -a || soggetto -a, esposto -a Subjecte a desgràcies , soggetto a disgrazie masculí assumpte soggetto, argomento, tema || persona soggetto, tipo, tizio És un subjecte estrany , è un tipo strano || dr filos gram soggetto || mús soggetto || subjecte del dret dr soggetto del diritto
DIDAC Diccionari escolar

subjecte

<title type="display">subjecte</title>

    adjectiu
  1. Que està agafat de manera que no es pot moure o no es pot separar d'algú o d'alguna cosa. L'esquí ha d'estar ben subjecte al peu de la persona que esquia.
  2. Que està sota el poder d'algú o d'alguna cosa. Els membres d'un club estan subjectes a les seves normes.
    3. nom masculí
  3. Un subjecte és una persona, sobretot quan no s'esmenta el seu nom perquè no se sap o perquè no es vol dir. A vegades té un sentit despectiu. Va entrar un subjecte sospitós a la botiga.
  4. El subjecte d'una frase és un nom, un sintagma nominal o un pronom que ens diu de qui o de què parlem. El subjecte ha de concordar amb el verb de la frase en persona i en nombre. En la frase Les gallines ponen ous , el subjecte és les gallines i si el verb fos pon la frase estaria mal feta.
subjecció

subjecte

adjectiu Que està agafat de manera que no es pot moure o no es pot separar d'algú o d'alguna cosa L'esquí ha d'estar ben subjecte al peu de la persona que esquia Que està sota el poder d'algú o d'alguna cosa Els membres d'un club estan subjectes a les seves normes nom masculí Un subjecte és una persona, sobretot quan no s'esmenta el seu nom perquè no se sap o perquè no es vol dir A vegades té un sentit despectiu Va entrar un subjecte sospitós a la botiga El subjecte d'una frase és un nom, un sintagma nominal o un pronom que ens diu de qui o de què parlem El subjecte ha de concordar amb el…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subjecte
| subjecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjecte</title>

Etimologia: del ll. td. subjectum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar. Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés.
  2. adjectiu
    1. Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo. La Jamaica està subjecta al Regne Unit.
    2. Sotmès a una necessitat inevitable. Tots estem subjectes a la mort.
    3. Sotmès a tal o tal contingència. Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties.
    4. usat absolutament És un amo que té els criats molt subjectes.
  3. masculí
    1. Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc menyspreadora. És un subjecte perillós.
    2. filosofia Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
  4. masculí
    1. dret administratiu Titular d’un òrgan administratiu que actuï en interès de l’administració.
    2. subjecte del delicte dret penal Responsable actiu o passiu de fets penables.
    3. subjecte del dret dret civil Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.
  5. masculí gramàtica
    1. Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat.
    2. subjecte el·líptic Subjecte d’una oració que no és representat en l’estructura superficial.
    3. subjecte gramatical Subjecte d’una oració que concorda amb el verb, però que no és necessàriament el subjecte lògic de l’oració en què apareix.
    4. subjecte lògic Element que és el subjecte des del punt de vista de les relacions logicosemàntiques.
    5. subjecte psicològic Element de l’oració expressat emfàticament pel parlant, el qual, doncs, l’hi situa en primer terme.
  6. masculí lògica
    1. En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat.
    2. Assumpte o matèria, qualsevol cosa de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
  7. masculí medicina Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.
  8. masculí música Tema d’una composició contrapuntística, en especial de la fuga.
  9. subjecte econòmic economia Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.

■ subjecte
| subjecta

adjectiu Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés adjectiu Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo La Jamaica està subjecta al Regne Unit Sotmès a una necessitat inevitable Tots estem subjectes a la mort Sotmès a tal o tal contingència Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties usat absolutament És un amo que té els criats molt subjectes masculí Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc…
Informació complementària
Traducció