Es mostren 594845 resultats

substanciar

substanciar

substanciar

substanciar

substanciar

substanciar

substanciar

substanciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substanciar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: subs_tan_ci_ar
Etimologia: de substància 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Fer real o existent. Substanciar una promesa.
  2. Establir la veritat d’una cosa amb proves. Heu de substanciar les vostres acusacions.
  3. dret processal Portar un afer per la via processal adequada fins a arribar a la pronunciació de sentència.

substanciar

Informació complementària

substanciar

substanciar

substanciau

<title type="display">substanciau </title>

Body
    adj m f
  1. Dera substància o relacionat damb era substància.
  2. Qu’ei fondamentau o qu’a fòrça importància o interès.

  3. Català: substancial


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

substanciau

substanciaument

<title type="display">substanciaument </title>

Body
    adv D’ua manèra substanciau.

    Català: substancialment


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

substanciaument

substanciós
-osa

substanciós
-osa

substanciós
-osa

substanciós
-osa