Es mostren 594844 resultats

atreure

atreure

pp atret verb transitiu fer venir attirer L'imant atreu el ferro , l'aimant attire le fer figuradament attirer
Diccionari Català Castellà

atreure

atreure

    [pp: atret -a] verb transitiu
  1. [fer venir] atraer. El sol atreu la terra, el sol atrae a la tierra.
  2. figuradament atraer. La propaganda atreu compradors, la propaganda atrae compradores.

atreure

pp atret -a verb transitiu fer venir atraer El sol atreu la terra , el sol atrae a la tierra figuradament atraer La propaganda atreu compradors , la propaganda atrae compradores
Conjugador Català

atreure


<title type="display">atreure</title>

    1. INFINITIU

    1. atreure

    2. GERUNDI

    1. atraient

    3. PARTICIPI

    1. atret
    2. atreta
    3. atrets
    4. atretes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atrec
      2. atreus
      3. atreu
      4. atraiem
      5. atraieu
      6. atreuen

      2. IMPERFET

      1. atreia
      2. atreies
      3. atreia
      4. atrèiem
      5. atrèieu
      6. atreien

      3. PASSAT

      1. atraguí
      2. atragueres
      3. atragué
      4. atraguérem
      5. atraguéreu
      6. atragueren

      4. FUTUR

      1. atrauré
      2. atrauràs
      3. atraurà
      4. atraurem
      5. atraureu
      6. atrauran

      5. CONDICIONAL

      1. atrauria
      2. atrauries
      3. atrauria
      4. atrauríem
      5. atrauríeu
      6. atraurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atregui
      2. atreguis
      3. atregui
      4. atraguem
      5. atragueu
      6. atreguin

      2. IMPERFET

      1. atragués
      2. atraguessis
      3. atragués
      4. atraguéssim
      5. atraguéssiu
      6. atraguessin

    6. IMPERATIU

    1. atreu
    2. atregui
    3. atraguem
    4. atraieu
    5. atreguin

atreure

INFINITIU atreure GERUNDI atraient PARTICIPI atret atreta atrets atretes INDICATIU PRESENT atrec atreus atreu atraiem atraieu atreuen IMPERFET atreia atreies atreia atrèiem atrèieu atreien PASSAT atraguí atragueres atragué atraguérem atraguéreu atragueren FUTUR atrauré atrauràs atraurà atraurem atraureu atrauran CONDICIONAL atrauria atrauries atrauria atrauríem atrauríeu atraurien SUBJUNTIU PRESENT atregui atreguis atregui atraguem atragueu atreguin IMPERFET atragués atraguessis atragués atraguéssim atraguéssiu atraguessin IMPERATIU atreu atregui atraguem atraieu atreguin
Diccionari Català Alemany

atreure


<title type="display">atreure</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. anziehen.
  2. auf sich ziehen, anlocken.
    3. verb reflexiu
  3. atreure's l'enemistat d'(algú) sich jemandes Feindschaft zuziehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atreure

verb transitiu també figuradament anziehen auf sich ziehen, anlocken verb reflexiu atreure's l'enemistat d'algú sich jemandes Feindschaft zuziehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atreure

■ atreure

verb transitiu p p atret -a Fer venir quelcom devers si mateix L’imant atreu el ferro figuradament La simpatia dels botiguers atreu clients
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

atreure

atreure

pp atret verb transitiu attrarre, attirare
DIDAC Diccionari escolar

atreure

<title type="display">atreure</title>

    [També atraure]
    verb
  1. Una cosa n'atreu una altra quan fa que s'acosti cap a ella. L'imant atreu el ferro, i les càrregues elèctriques positives i negatives s'atreuen.
  2. Dues persones s'atreuen quan senten simpatia l'una per l'altra i es volen conèixer i estar juntes.
  3. Fer que vagi molta gent a un lloc. A l'hivern, les estacions d'esquí atreuen molts esquiadors.
  4. Despertar l'interès, agradar. Les pel·lícules d'aventures atreuen els joves.

atreure

També atraure verb Una cosa n'atreu una altra quan fa que s'acosti cap a ella L'imant atreu el ferro, i les càrregues elèctriques positives i negatives s'atreuen Dues persones s'atreuen quan senten simpatia l'una per l'altra i es volen conèixer i estar juntes Fer que vagi molta gent a un lloc A l'hivern, les estacions d'esquí atreuen molts esquiadors Despertar l'interès, agradar Les pellícules d'aventures atreuen els joves
Diccionari Català Anglès

atreure


<title type="display">atreure</title>

Pronúncia: ətɾɛ́wɾə
    [participi atret] verb transitiu
  1. to attract.
  2. to draw.
  3. to lure.
  4. figuradament [atenció] to attract, engage.
  5. [imaginació] to appeal to.
  6. [suport] to attract, win, draw.
  7. va atreure gran nombre de seguidors he attracted large numbers of followers.

atreure

participi atret verb transitiu to attract to draw to lure figuradament atenció to attract , engage imaginació to appeal to suport to attract , win , draw va atreure gran nombre de seguidors he attracted large numbers of followers
Diccionari de sinònims Franquesa

atreure [o atraure]


<title type="display">atreure<hi rend="plain"> [o </hi>atraure<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. atirar
  2. Fig.
    magnetitzar
    temptar. Ja em tempta, de venir amb vosaltres, però avui no em puc moure de casa.
    seduir. La vostra proposició em sedueix.
    fascinar
    captivar
    tirar. No em tira, anar a la festa.
    abellir
    enllepolir, enllaminir o engormandir, atreure algú per mitjà de quelcom apetitós.
    fer tro, atreure l'atenció de la gent.
    cridar. Cridar l'atenció. El préssec crida vi.
    Antònims: Repel·lir.



© Manuel Franquesa

atreure [o atraure]

atirar Fig magnetitzar temptar Ja em tempta, de venir amb vosaltres, però avui no em puc moure de casa seduir La vostra proposició em sedueix fascinar captivar tirar No em tira, anar a la festa abellir enllepolir , enllaminir o engormandir , atreure algú per mitjà de quelcom apetitós fer tro , atreure l'atenció de la gent cridar Cridar l'atenció El préssec crida vi Antònims Repellir © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

atreverse


<title type="display">atreverse</title>

    verb pronominal
  1. atrevir-se, gosar intr, arriscar-se. Atreverse a hablar, atrevir-se a parlar, gosar parlar.
  2. [insolentarse] atrevir-se.
  3. desafiar.
  4. [asomar] apuntar, començar a sortir.
  5. atreverse a atrevir-se a (o de). No se atreven a presentarse, no s'atreveixen a (o de) presentar-se.

atreverse

verb pronominal atrevir-se , gosar intr , arriscar-se Atreverse a hablar , atrevir-se a parlar, gosar parlar insolentarse atrevir-se desafiar asomar apuntar , començar a sortir atreverse a atrevir-se a o de No se atreven a presentarse , no s'atreveixen a o de presentar-se