Es mostren 594828 resultats

■ suculentament

■ suculentament

adverbi D’una manera suculenta
Traducció
Diccionari Català Alemany

suculentament

suculentament

adverbi Vegeu suculent © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

suculentamente

suculentamente

adverbi suculentament
Diccionari Castellà Català

suculento
-ta

suculento
-ta

adjectiu suculent -a , substanciós -osa
Diccionari de sinònims Franquesa

sucumbir

sucumbir

Cedir caure Caure en la temptació rendir-se o retre's lliurar-se → morir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

sucumbir

sucumbir

verb intransitiu to succumb , yield morir to succumb , die
Diccionari Castellà Català

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    verb intransitiu
  1. [rendirse] sucumbir, caure, retre's pron. Sucumbir al enemigo, sucumbir a l'enemic.
  2. sucumbir. Sucumbir a la tentación, sucumbir a la temptació.
  3. [morir] sucumbir, morir.
  4. dret perdre el plet.

sucumbir

verb intransitiu rendirse sucumbir , caure , retre's pron Sucumbir al enemigo , sucumbir a l'enemic sucumbir Sucumbir a la tentación , sucumbir a la temptació morir sucumbir , morir dret perdre el plet
Diccionari Català Italià

sucumbir

sucumbir

verb intransitiu cedir soccombere Sucumbir a la temptació , soccombere alla tentazione | usat absolutament morir soccombere, morire
Conjugador Català

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    1. INFINITIU

    1. sucumbir

    2. GERUNDI

    1. sucumbint

    3. PARTICIPI

    1. sucumbit
    2. sucumbida
    3. sucumbits
    4. sucumbides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sucumbeixo
      2. sucumbeixes
      3. sucumbeix
      4. sucumbim
      5. sucumbiu
      6. sucumbeixen

      2. IMPERFET

      1. sucumbia
      2. sucumbies
      3. sucumbia
      4. sucumbíem
      5. sucumbíeu
      6. sucumbien

      3. PASSAT

      1. sucumbí
      2. sucumbires
      3. sucumbí
      4. sucumbírem
      5. sucumbíreu
      6. sucumbiren

      4. FUTUR

      1. sucumbiré
      2. sucumbiràs
      3. sucumbirà
      4. sucumbirem
      5. sucumbireu
      6. sucumbiran

      5. CONDICIONAL

      1. sucumbiria
      2. sucumbiries
      3. sucumbiria
      4. sucumbiríem
      5. sucumbiríeu
      6. sucumbirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sucumbeixi
      2. sucumbeixis
      3. sucumbeixi
      4. sucumbim
      5. sucumbiu
      6. sucumbeixin

      2. IMPERFET

      1. sucumbís
      2. sucumbissis
      3. sucumbís
      4. sucumbíssim
      5. sucumbíssiu
      6. sucumbissin

    6. IMPERATIU

    1. sucumbeix
    2. sucumbeixi
    3. sucumbim
    4. sucumbiu
    5. sucumbeixin

sucumbir

INFINITIU sucumbir GERUNDI sucumbint PARTICIPI sucumbit sucumbida sucumbits sucumbides INDICATIU PRESENT sucumbeixo sucumbeixes sucumbeix sucumbim sucumbiu sucumbeixen IMPERFET sucumbia sucumbies sucumbia sucumbíem sucumbíeu sucumbien PASSAT sucumbí sucumbires sucumbí sucumbírem sucumbíreu sucumbiren FUTUR sucumbiré sucumbiràs sucumbirà sucumbirem sucumbireu sucumbiran CONDICIONAL sucumbiria sucumbiries sucumbiria sucumbiríem sucumbiríeu sucumbirien SUBJUNTIU PRESENT sucumbeixi sucumbeixis sucumbeixi sucumbim sucumbiu sucumbeixin IMPERFET sucumbís sucumbissis sucumbís sucumbíssim sucumbíssiu…
Diccionari Català Castellà

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    verb intransitiu
  1. [cedir] sucumbir, rendirse pron, ceder. Va sucumbir a la temptació, sucumbió a la tentación.
  2. usat absolutament [morir] sucumbir, perecer, morir.

sucumbir

verb intransitiu cedir sucumbir , rendirse pron , ceder Va sucumbir a la temptació , sucumbió a la tentación usat absolutament morir sucumbir , perecer , morir