Es mostren 594844 resultats

sucumbir

sucumbir

Cedir caure Caure en la temptació rendir-se o retre's lliurar-se → morir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

sucumbir

sucumbir

verb intransitiu to succumb , yield morir to succumb , die
Diccionari Castellà Català

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    verb intransitiu
  1. [rendirse] sucumbir, caure, retre's pron. Sucumbir al enemigo, sucumbir a l'enemic.
  2. sucumbir. Sucumbir a la tentación, sucumbir a la temptació.
  3. [morir] sucumbir, morir.
  4. dret perdre el plet.

sucumbir

verb intransitiu rendirse sucumbir , caure , retre's pron Sucumbir al enemigo , sucumbir a l'enemic sucumbir Sucumbir a la tentación , sucumbir a la temptació morir sucumbir , morir dret perdre el plet
Diccionari Català Italià

sucumbir

sucumbir

verb intransitiu cedir soccombere Sucumbir a la temptació , soccombere alla tentazione | usat absolutament morir soccombere, morire
Conjugador Català

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    1. INFINITIU

    1. sucumbir

    2. GERUNDI

    1. sucumbint

    3. PARTICIPI

    1. sucumbit
    2. sucumbida
    3. sucumbits
    4. sucumbides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sucumbeixo
      2. sucumbeixes
      3. sucumbeix
      4. sucumbim
      5. sucumbiu
      6. sucumbeixen

      2. IMPERFET

      1. sucumbia
      2. sucumbies
      3. sucumbia
      4. sucumbíem
      5. sucumbíeu
      6. sucumbien

      3. PASSAT

      1. sucumbí
      2. sucumbires
      3. sucumbí
      4. sucumbírem
      5. sucumbíreu
      6. sucumbiren

      4. FUTUR

      1. sucumbiré
      2. sucumbiràs
      3. sucumbirà
      4. sucumbirem
      5. sucumbireu
      6. sucumbiran

      5. CONDICIONAL

      1. sucumbiria
      2. sucumbiries
      3. sucumbiria
      4. sucumbiríem
      5. sucumbiríeu
      6. sucumbirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sucumbeixi
      2. sucumbeixis
      3. sucumbeixi
      4. sucumbim
      5. sucumbiu
      6. sucumbeixin

      2. IMPERFET

      1. sucumbís
      2. sucumbissis
      3. sucumbís
      4. sucumbíssim
      5. sucumbíssiu
      6. sucumbissin

    6. IMPERATIU

    1. sucumbeix
    2. sucumbeixi
    3. sucumbim
    4. sucumbiu
    5. sucumbeixin

sucumbir

INFINITIU sucumbir GERUNDI sucumbint PARTICIPI sucumbit sucumbida sucumbits sucumbides INDICATIU PRESENT sucumbeixo sucumbeixes sucumbeix sucumbim sucumbiu sucumbeixen IMPERFET sucumbia sucumbies sucumbia sucumbíem sucumbíeu sucumbien PASSAT sucumbí sucumbires sucumbí sucumbírem sucumbíreu sucumbiren FUTUR sucumbiré sucumbiràs sucumbirà sucumbirem sucumbireu sucumbiran CONDICIONAL sucumbiria sucumbiries sucumbiria sucumbiríem sucumbiríeu sucumbirien SUBJUNTIU PRESENT sucumbeixi sucumbeixis sucumbeixi sucumbim sucumbiu sucumbeixin IMPERFET sucumbís sucumbissis sucumbís sucumbíssim sucumbíssiu…
Diccionari Català Castellà

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    verb intransitiu
  1. [cedir] sucumbir, rendirse pron, ceder. Va sucumbir a la temptació, sucumbió a la tentación.
  2. usat absolutament [morir] sucumbir, perecer, morir.

sucumbir

verb intransitiu cedir sucumbir , rendirse pron , ceder Va sucumbir a la temptació , sucumbió a la tentación usat absolutament morir sucumbir , perecer , morir
Diccionari Català Alemany

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

    verb intransitiu
  1. unterliegen.
  2. figuradament fallen.
  3. sterben, umkommen.
  4. sucumbir a la fatiga von Müdigkeit überwältigt (oder übermannt) werden.
  5. sucumbir a una temptació einer Versuchung erliegen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sucumbir

verb intransitiu unterliegen figuradament fallen sterben, umkommen sucumbir a la fatiga von Müdigkeit überwältigt oder übermannt werden sucumbir a una temptació einer Versuchung erliegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sucumbir

■ sucumbir

verb intransitiu Cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més Sucumbir a la fatiga, a la temptació usat absolutament Cessar de viure morir
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

sucumbir

<title type="display">sucumbir</title>

    verb
  1. Una persona sucumbeix a alguna cosa quan ja no la pot resistir més i es rendeix. Si sucumbim al cansament no podem continuar treballant.
  2. Morir. Normalment, en un accident d'avió sucumbeixen tots els passatgers.

sucumbir

verb Una persona sucumbeix a alguna cosa quan ja no la pot resistir més i es rendeix Si sucumbim al cansament no podem continuar treballant Morir Normalment, en un accident d'avió sucumbeixen tots els passatgers
Diccionari Català francès

sucumbir


<title type="display">sucumbir</title>

Pronúncia: sukumbí
    verb intransitiu
  1. [cedir] succomber. Sucumbir a la fatiga (la temptació), succomber à la fatigue (à la tentation).
  2. usat absolutament [cessar de viure] succomber.

sucumbir

verb intransitiu cedir succomber Sucumbir a la fatiga la temptació , succomber à la fatigue à la tentation usat absolutament cessar de viure succomber