Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

sufisença

<title type="display">sufisença </title>

nòm f

Presompcion o pedantaria dera persona que mòstre un excès de confiança en eth madeish. Sin.: suficiéncia.
Aptitud dera persona qu’a es condicions que son de besonh entà desvolopar un trabalh o ua auta causa.

Català:

sufisença

nòm f Presompcion o pedantaria dera persona que mòstre un excès de confiança en eth madeish Sin suficiéncia Aptitud dera persona qu’a es condicions que son de besonh entà desvolopar un trabalh o ua auta causa Català suficiència © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

sufisent, -a

<title type="display">sufisent, -a </title>

adj m f

Qu’ei pro o qu’arribe ara quantitat, eth grad o eth nombre minim indispensable. Sin.: suficient.
Que revèle sufisença o excessiva confiança en eth madeish.

Català:

sufisent, -a

adj m f Qu’ei pro o qu’arribe ara quantitat, eth grad o eth nombre minim indispensable Sin suficient Que revèle sufisença o excessiva confiança en eth madeish Català suficient © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

sufisentament

<title type="display">sufisentament </title>

adv

Català:

sufisentament

adv D’ua manèra sufisenta Català suficientment, prou amb suficiència © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana