Es mostren 594828 resultats

■ sufocant

■ sufocant

adjectiu Que sufoca
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

sufocant

sufocant

adjectiu sufocador
Diccionari de sinònims Franquesa

sufocant [o sufocador]

sufocant [o sufocador]

ofegós angoixós Fa un dia molt angoixós xafogós Fa un temps xafogós © Manuel Franquesa
Diccionari de sinònims Franquesa

sufocar

sufocar

v tr Impedir la respiració el temps, l'aire s'usa també com a pron → ofegar -se angoixar → apagar Fer sortir els colors a la cara → ruboritzar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

sufocar


<title type="display">sufocar</title>

    verb transitiu
  1. ersticken.
  2. [Feuer] auch löschen.
  3. figuradament beklemmen.
    • erröten lassen.
    4. verb reflexiu
  4. ersticken.
  5. figuradament schamrot werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sufocar

verb transitiu ersticken Feuer auch löschen figuradament beklemmen • erröten lassen verb reflexiu ersticken figuradament schamrot werden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

sufocar

sufocar

    verb transitiu
  1. [impedir la respiració] sofocar.
  2. [extingir] sofocar, apagar, extinguir. Sufocar un incendi, sofocar un incendio.
  3. [fer avergonyir] sofocar, sonrojar, ruborizar, abochornar.

sufocar

verb transitiu impedir la respiració sofocar extingir sofocar , apagar , extinguir Sufocar un incendi , sofocar un incendio fer avergonyir sofocar , sonrojar , ruborizar , abochornar
Conjugador Català

sufocar


<title type="display">sufocar</title>

    1. INFINITIU

    1. sufocar

    2. GERUNDI

    1. sufocant

    3. PARTICIPI

    1. sufocat
    2. sufocada
    3. sufocats
    4. sufocades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sufoco
      2. sufoques
      3. sufoca
      4. sufoquem
      5. sufoqueu
      6. sufoquen

      2. IMPERFET

      1. sufocava
      2. sufocaves
      3. sufocava
      4. sufocàvem
      5. sufocàveu
      6. sufocaven

      3. PASSAT

      1. sufoquí
      2. sufocares
      3. sufocà
      4. sufocàrem
      5. sufocàreu
      6. sufocaren

      4. FUTUR

      1. sufocaré
      2. sufocaràs
      3. sufocarà
      4. sufocarem
      5. sufocareu
      6. sufocaran

      5. CONDICIONAL

      1. sufocaria
      2. sufocaries
      3. sufocaria
      4. sufocaríem
      5. sufocaríeu
      6. sufocarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sufoqui
      2. sufoquis
      3. sufoqui
      4. sufoquem
      5. sufoqueu
      6. sufoquin

      2. IMPERFET

      1. sufoqués
      2. sufoquessis
      3. sufoqués
      4. sufoquéssim
      5. sufoquéssiu
      6. sufoquessin

    6. IMPERATIU

    1. sufoca
    2. sufoqui
    3. sufoquem
    4. sufoqueu
    5. sufoquin

sufocar

INFINITIU sufocar GERUNDI sufocant PARTICIPI sufocat sufocada sufocats sufocades INDICATIU PRESENT sufoco sufoques sufoca sufoquem sufoqueu sufoquen IMPERFET sufocava sufocaves sufocava sufocàvem sufocàveu sufocaven PASSAT sufoquí sufocares sufocà sufocàrem sufocàreu sufocaren FUTUR sufocaré sufocaràs sufocarà sufocarem sufocareu sufocaran CONDICIONAL sufocaria sufocaries sufocaria sufocaríem sufocaríeu sufocarien SUBJUNTIU PRESENT sufoqui sufoquis sufoqui sufoquem sufoqueu sufoquin IMPERFET sufoqués sufoquessis sufoqués sufoquéssim sufoquéssiu sufoquessin IMPERATIU sufoca sufoqui sufoquem…
Diccionari Català Italià

sufocar

sufocar

verb transitiu impedir la respiració soffocare || un incendi spegnere || fer avergonyir far arrossire, svergognare
Diccionari Català Anglès

sufocar


<title type="display">sufocar</title>

Pronúncia: sufuká
    verb transitiu
  1. to suffocate, stifle.
  2. [incendi] to put out, smother.
  3. figuradament to suppress, put down, stifle.
  4. [avergonyir] to make (someone) blush.
    5. verb pronominal
  5. [de calor] to suffocate, stifle.
  6. [en fer un esforç] to get out of breath.
  7. figuradament [enrojolar-se] to blush.

sufocar

verb transitiu to suffocate , stifle incendi to put out , smother figuradament to suppress , put down , stifle avergonyir to make someone blush verb pronominal de calor to suffocate , stifle en fer un esforç to get out of breath figuradament enrojolar-se to blush
DIDAC Diccionari escolar

sufocar

<title type="display">sufocar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. No deixar respirar bé algú. A algunes persones, estar en una habitació amb les finestres tancades les sufoca.
  2. Apagar, extingir. Els bombers són els encarregats de sufocar els incendis.
  3. Fer passar vergonya a algú, fer-li pujar els colors a la cara. Si, de sobte, moltes persones es giren cap a tu i et miren, és normal que et sufoquis.
sufocador, sufocant

sufocar

Conjugació amb QU davant E, I verb No deixar respirar bé algú A algunes persones, estar en una habitació amb les finestres tancades les sufoca Apagar, extingir Els bombers són els encarregats de sufocar els incendis Fer passar vergonya a algú, fer-li pujar els colors a la cara Si, de sobte, moltes persones es giren cap a tu i et miren, és normal que et sufoquis sufocador , sufocant