sufocar
-
verb transitiu
- [impedir la respiració] sofocar.
- [extingir] sofocar, apagar, extinguir. Sufocar un incendi, sofocar un incendio.
- [fer avergonyir] sofocar, sonrojar, ruborizar, abochornar.
Es mostren 594823 resultats
sufocar
sufocar
verb transitiu impedir la respiració sofocar extingir sofocar , apagar , extinguir Sufocar un incendi , sofocar un incendio fer avergonyir sofocar , sonrojar , ruborizar , abochornar
sufocar
<title type="display">sufocar</title>
Body
-
- sufocar
INFINITIU
-
- sufocant
GERUNDI
-
- sufocat
- sufocada
- sufocats
- sufocades
PARTICIPI
-
-
- sufoco
- sufoques
- sufoca
- sufoquem
- sufoqueu
- sufoquen
PRESENT
-
- sufocava
- sufocaves
- sufocava
- sufocàvem
- sufocàveu
- sufocaven
IMPERFET
-
- sufoquí
- sufocares
- sufocà
- sufocàrem
- sufocàreu
- sufocaren
PASSAT
-
- sufocaré
- sufocaràs
- sufocarà
- sufocarem
- sufocareu
- sufocaran
FUTUR
-
- sufocaria
- sufocaries
- sufocaria
- sufocaríem
- sufocaríeu
- sufocarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- sufoqui
- sufoquis
- sufoqui
- sufoquem
- sufoqueu
- sufoquin
PRESENT
-
- sufoqués
- sufoquessis
- sufoqués
- sufoquéssim
- sufoquéssiu
- sufoquessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- sufoca
- sufoqui
- sufoquem
- sufoqueu
- sufoquin
IMPERATIU
sufocar
INFINITIU sufocar GERUNDI sufocant PARTICIPI sufocat sufocada sufocats sufocades INDICATIU PRESENT sufoco sufoques sufoca sufoquem sufoqueu sufoquen IMPERFET sufocava sufocaves sufocava sufocàvem sufocàveu sufocaven PASSAT sufoquí sufocares sufocà sufocàrem sufocàreu sufocaren FUTUR sufocaré sufocaràs sufocarà sufocarem sufocareu sufocaran CONDICIONAL sufocaria sufocaries sufocaria sufocaríem sufocaríeu sufocarien SUBJUNTIU PRESENT sufoqui sufoquis sufoqui sufoquem sufoqueu sufoquin IMPERFET sufoqués sufoquessis sufoqués sufoquéssim sufoquéssiu sufoquessin IMPERATIU sufoca sufoqui sufoquem…
sufocar
<title type="display">sufocar</title>
verb transitiu [impedir la respiració] soffocare. || [un incendi] spegnere. || [fer avergonyir] far arrossire, svergognare.
sufocar
verb transitiu impedir la respiració soffocare || un incendi spegnere || fer avergonyir far arrossire, svergognare
sufocar
<title type="display">sufocar</title>
Pronúncia: sufuká
-
verb transitiu
- to suffocate, stifle.
- [incendi] to put out, smother.
- figuradament to suppress, put down, stifle.
- [avergonyir] to make (someone) blush. verb pronominal
- [de calor] to suffocate, stifle.
- [en fer un esforç] to get out of breath.
- figuradament [enrojolar-se] to blush.
sufocar
verb transitiu to suffocate , stifle incendi to put out , smother figuradament to suppress , put down , stifle avergonyir to make someone blush verb pronominal de calor to suffocate , stifle en fer un esforç to get out of breath figuradament enrojolar-se to blush
sufocar
<title type="display">sufocar</title>
- No deixar respirar bé algú. A algunes persones, estar en una habitació amb les finestres tancades les sufoca.
- Apagar, extingir. Els bombers són els encarregats de sufocar els incendis.
- Fer passar vergonya a algú, fer-li pujar els colors a la cara. Si, de sobte, moltes persones es giren cap a tu i et miren, és normal que et sufoquis.
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb
sufocador, sufocant
sufocar
Conjugació amb QU davant E, I verb No deixar respirar bé algú A algunes persones, estar en una habitació amb les finestres tancades les sufoca Apagar, extingir Els bombers són els encarregats de sufocar els incendis Fer passar vergonya a algú, fer-li pujar els colors a la cara Si, de sobte, moltes persones es giren cap a tu i et miren, és normal que et sufoquis sufocador , sufocant
■
sufocar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sufocar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. suffocare, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
Body
-
verb
transitiu
- Impedir, dificultar, la respiració a algú. Feia una calor que sufocava.
-
- Apagar, extingir. Sufocar un incendi.
- figuradament Sufocar un tumult.
- Fer sortir a algú els colors a la cara avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Aquells retrets la sufocaren.
■
sufocar
verb transitiu Impedir, dificultar, la respiració a algú Feia una calor que sufocava Apagar, extingir Sufocar un incendi figuradament Sufocar un tumult Fer sortir a algú els colors a la cara avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc Aquells retrets la sufocaren
sufocar
<title type="display">sufocar</title>
Pronúncia: sufuká
-
verb transitiu
- medicina [impedir la respiració] suffoquer, étouffer.
- [apagar, extingir] éteindre, maîtriser. Sufocar un incendi, éteindre (maîtriser) un incendie.
-
figuradament
étouffer.
Sufocar un escàndol, una revolució, étouffer un scandale, une révolution .
• [fer avergonyir] faire rougir, faire honte.
verb pronominal
- rougir intr. Quan la va veure, es va sufocar, quand il l'a vue, il a rougi.
sufocar
verb transitiu medicina impedir la respiració suffoquer , étouffer apagar, extingir éteindre , maîtriser Sufocar un incendi , éteindre maîtriser un incendie figuradament étouffer Sufocar un escàndol, una revolució , étouffer un scandale, une révolution • fer avergonyir faire rougir , faire honte verb pronominal rougir intr Quan la va veure, es va sufocar , quand il l'a vue, il a rougi
■
sufossió
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sufossió</title>
Body
femení geomorfologia Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior d’aquest.
■
sufossió
femení geomorfologia Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior d’aquest
sufra
<title type="display">sufra</title>
femení [arreo] sobrellom m, sofra.
sufra
femení arreo sobrellom m , sofra
sufragáneo
-a
<title type="display">sufragáneo</title>
adjectiu sufragani -ània. Obispo sufragáneo, bisbe sufragani.
sufragáneo
-a
adjectiu sufragani -ània Obispo sufragáneo , bisbe sufragani