<title type="display">atributivament</title>
adverbi come attributo.
Es mostren 594844 resultats
atributivament
<title type="display">atributivament</title>
atributivament
adverbi Vegeu atributiu © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
atributivament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atributivament</title>
Accessory
Etimologia: de atributiu
Body
adverbi Com a atribut.
■
atributivament
adverbi Com a atribut
atributivament
<title type="display">atributivament</title>
Pronúncia: ətɾiβutìβəmén
adverbi en tant qu'attribut.
atributivament
adverbi en tant qu'attribut
atributivo
-va
<title type="display">atributivo</title>
adjectiu atributiu -iva.
atributivo
-va
adjectiu atributiu -iva
atrició
<title type="display">atrició</title>
femení eclesiàstic unvollkommene Reue, Attrition f.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
atrició
femení eclesiàstic unvollkommene Reue, Attrition f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
atrició
<title type="display">atrició</title>
-
femení
- cristianisme atrición.
- medicina atrición.
atrició
femení cristianisme atrición medicina atrición
■
atrició
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrició</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_tri_ci_ó
Etimologia: del ll. attritio, -ōnis, íd., der. de attĕro ‘fregar; afeblir’ 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. attritio, -ōnis, íd., der. de attĕro ‘fregar; afeblir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
- cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix més del temor que no pas de l’amor de Déu.
- patologia Estat dels teixits després d’una forta contusió o d’un greu aixafament.
■
atrició
femení cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix més del temor que no pas de l’amor de Déu patologia Estat dels teixits després d’una forta contusió o d’un greu aixafament