Es mostren 594827 resultats

suplicant

suplicant

adjectiu i masculí i femení que suplica suppliant -e
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicant

■ suplicant

adjectiu i masculí i femení Que suplica
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

suplicante

suplicante

adjectiu i masculí i femení suplicant
Diccionari Català Alemany

suplicar


<title type="display">suplicar</title>

    verb transitiu
  1. inständig und demütig bitten.
  2. [jemanden] anflehen.
    • [etwas] erflehen, flehen un (ac).
  3. llenguatge administratiu ersuchen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

suplicar

verb transitiu inständig und demütig bitten jemanden anflehen • etwas erflehen, flehen un ac llenguatge administratiu ersuchen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

suplicar

suplicar

→ demanar impetrar , obtenir suplicant cuitar , suplicar insistentment © Manuel Franquesa
Conjugador Català

suplicar


<title type="display">suplicar</title>

    1. INFINITIU

    1. suplicar

    2. GERUNDI

    1. suplicant

    3. PARTICIPI

    1. suplicat
    2. suplicada
    3. suplicats
    4. suplicades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. suplico
      2. supliques
      3. suplica
      4. supliquem
      5. supliqueu
      6. supliquen

      2. IMPERFET

      1. suplicava
      2. suplicaves
      3. suplicava
      4. suplicàvem
      5. suplicàveu
      6. suplicaven

      3. PASSAT

      1. supliquí
      2. suplicares
      3. suplicà
      4. suplicàrem
      5. suplicàreu
      6. suplicaren

      4. FUTUR

      1. suplicaré
      2. suplicaràs
      3. suplicarà
      4. suplicarem
      5. suplicareu
      6. suplicaran

      5. CONDICIONAL

      1. suplicaria
      2. suplicaries
      3. suplicaria
      4. suplicaríem
      5. suplicaríeu
      6. suplicarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. supliqui
      2. supliquis
      3. supliqui
      4. supliquem
      5. supliqueu
      6. supliquin

      2. IMPERFET

      1. supliqués
      2. supliquessis
      3. supliqués
      4. supliquéssim
      5. supliquéssiu
      6. supliquessin

    6. IMPERATIU

    1. suplica
    2. supliqui
    3. supliquem
    4. supliqueu
    5. supliquin

suplicar

INFINITIU suplicar GERUNDI suplicant PARTICIPI suplicat suplicada suplicats suplicades INDICATIU PRESENT suplico supliques suplica supliquem supliqueu supliquen IMPERFET suplicava suplicaves suplicava suplicàvem suplicàveu suplicaven PASSAT supliquí suplicares suplicà suplicàrem suplicàreu suplicaren FUTUR suplicaré suplicaràs suplicarà suplicarem suplicareu suplicaran CONDICIONAL suplicaria suplicaries suplicaria suplicaríem suplicaríeu suplicarien SUBJUNTIU PRESENT supliqui supliquis supliqui supliquem supliqueu supliquin IMPERFET supliqués supliquessis supliqués supliquéssim supliquéssiu…
Diccionari Català Castellà

suplicar

suplicar

verb transitiu demanar suplicar Suplicà una gràcia al rei , suplicó una gracia al rey dret suplicar
Diccionari Català Anglès

suplicar

suplicar

verb transitiu to supplicate , implore , beseech , beg dret to appeal to
Diccionari Català Italià

suplicar

suplicar

verb transitiu supplicare, chiedere Suplicar Déu , supplicare Dio
Diccionari Castellà Català

suplicar

suplicar

verb transitiu suplicar Suplicar un favor , suplicar un favor dret suplicar