Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

suplicar

<title type="display">suplicar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]

verb Demanar una cosa important amb humilitat i amb insistència. Alguns pobles antics suplicaven al déu de la pluja que fes ploure.

súplica

suplicar

Conjugació amb QU davant E, I verb Demanar una cosa important amb humilitat i amb insistència Alguns pobles antics suplicaven al déu de la pluja que fes ploure súplica

suplicar

<title type="display">suplicar</title>

Pronúncia: supliká

verb transitiu [demanar] supplier.
• solliciter. Suplicar una gràcia, solliciter une grâce.

suplicar

verb transitiu demanar supplier • solliciter Suplicar una gràcia , solliciter une grâce

■ suplicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicar</title>

Etimologia: del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: c. 1251

verb

transitiu

1. Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.
2. Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.
dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació.

verb transitiu Demanar amb submissió i humilitat a algú de concedir, de permetre, una cosa Suplicar Déu Demanar amb submissió i humilitat alguna cosa a algú Suplicar una gràcia al rei dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació

suplicatori

-òria

<title type="display">suplicatori</title>

adjectiu

inständig und demütig bittend.
flehend.
ersuchend.

masculí

Bittschrift f.
Gesuch n.

suplicatori

-òria

adjectiu inständig und demütig bittend flehend ersuchend masculí Bittschrift f Gesuch n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ suplicatori

| suplicatòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicatori</title>

Etimologia: del b. ll. supplicatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa.
masculí dret processal
1. Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori.
2. Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris.
femení història del dret Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat.

■ suplicatori

| suplicatòria

adjectiu Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa masculí dret processal Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris femení història del dret Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat