<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicatori</title>
Accessory
Etimologia: del b. ll. supplicatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
- adjectiu Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa.
-
masculí
dret processal
- Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori.
- Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris.
- femení història del dret Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat.