Es mostren 594823 resultats

suplir


<title type="display">suplir</title>

    1. INFINITIU

    1. suplir

    2. GERUNDI

    1. suplint

    3. PARTICIPI

    1. suplert
    2. suplerta
    3. suplerts
    4. suplertes

      5. (alternatiu)

      1. suplit
      2. suplida
      3. suplits
      4. suplides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. supleixo
      2. supleixes
      3. supleix
      4. suplim
      5. supliu
      6. supleixen

      2. IMPERFET

      1. suplia
      2. suplies
      3. suplia
      4. suplíem
      5. suplíeu
      6. suplien

      3. PASSAT

      1. suplí
      2. suplires
      3. suplí
      4. suplírem
      5. suplíreu
      6. supliren

      4. FUTUR

      1. supliré
      2. supliràs
      3. suplirà
      4. suplirem
      5. suplireu
      6. supliran

      5. CONDICIONAL

      1. supliria
      2. supliries
      3. supliria
      4. supliríem
      5. supliríeu
      6. suplirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. supleixi
      2. supleixis
      3. supleixi
      4. suplim
      5. supliu
      6. supleixin

      2. IMPERFET

      1. suplís
      2. suplissis
      3. suplís
      4. suplíssim
      5. suplíssiu
      6. suplissin

    6. IMPERATIU

    1. supleix
    2. supleixi
    3. suplim
    4. supliu
    5. supleixin

suplir

INFINITIU suplir GERUNDI suplint PARTICIPI suplert suplerta suplerts suplertes alternatiu suplit suplida suplits suplides INDICATIU PRESENT supleixo supleixes supleix suplim supliu supleixen IMPERFET suplia suplies suplia suplíem suplíeu suplien PASSAT suplí suplires suplí suplírem suplíreu supliren FUTUR supliré supliràs suplirà suplirem suplireu supliran CONDICIONAL supliria supliries supliria supliríem supliríeu suplirien SUBJUNTIU PRESENT supleixi supleixis supleixi suplim supliu supleixin IMPERFET suplís suplissis suplís suplíssim suplíssiu suplissin IMPERATIU supleix supleixi suplim…
Diccionari de sinònims Franquesa

suplir

suplir

→ proveir → reemplaçar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

suplir


<title type="display">suplir</title>

    [pp: suplert -a o suplit -ida] verb transitiu
  1. [una cosa amb una altra] suplir. Supleix la seva manca d'aptituds amb un estudi assidu, suple su falta de aptitudes con un estudio asiduo.
  2. [una persona absent] suplir, sustituir, reemplazar.

suplir

pp suplert -a o suplit -ida verb transitiu una cosa amb una altra suplir Supleix la seva manca d'aptituds amb un estudi assidu , suple su falta de aptitudes con un estudio asiduo una persona absent suplir , sustituir , reemplazar
Diccionari Català Anglès

suplir

suplir

participi suplert verb transitiu reemplaçar to replace , substitute compensar to make up for
Diccionari Català Italià

suplir

<title type="display">suplir</title>

[pp suplert] verb transitiu supplire intr. Supleix la seva manca de bellesa amb una gran simpatia, supplisce con la simpatia alla mancanza di bellezza. || [una persona absent] supplire, sostituire.

suplir

pp suplert verb transitiu supplire intr Supleix la seva manca de bellesa amb una gran simpatia , supplisce con la simpatia alla mancanza di bellezza || una persona absent supplire, sostituire
Diccionari Castellà Català

suplir


<title type="display">suplir</title>

    verb transitiu
  1. suplir. Suple su falla de aptitudes con el esfuerzo, supleix la seva manca d'aptitud amb l'esforç.
  2. [reemplazar] suplir. Suple a su padre, supleix el seu pare.
  3. [sustituir] suplir.

suplir

verb transitiu suplir Suple su falla de aptitudes con el esfuerzo , supleix la seva manca d'aptitud amb l'esforç reemplazar suplir Suple a su padre , supleix el seu pare sustituir suplir
DIDAC Diccionari escolar

suplir

<title type="display">suplir</title>

    [! Conjugació: suplert, suplerta, suplerts, suplertes]
    verb
  1. Una persona supleix una altra persona quan ocupa el lloc d'aquesta o fa la feina que aquesta feia. Si una professora està malalta, una altra professora la supleix a les classes.
  2. Si suplim una cosa amb una altra, posem aquesta en lloc d'aquella. Si un autobús s'espatlla, l'empresa el supleix amb un altre.
suplència

suplir

Conjugació suplert, suplerta, suplerts, suplertes verb Una persona supleix una altra persona quan ocupa el lloc d'aquesta o fa la feina que aquesta feia Si una professora està malalta, una altra professora la supleix a les classes Si suplim una cosa amb una altra, posem aquesta en lloc d'aquella Si un autobús s'espatlla, l'empresa el supleix amb un altre suplència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplir</title>

Etimologia: del ll. supplēre, íd., der. de plere ‘omplir’ 1a font: 1382
    verb [p p suplert -a o suplit -ida] transitiu
  1. Proveir amb una cosa a la manca d’una altra. Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.
  2. Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca. Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació.
  3. Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions. El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X.

■ suplir

verb p p suplert -a o suplit -ida transitiu Proveir amb una cosa a la manca d’una altra Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

suplir

suplir

pp suplert verb transitiu una cosa amb una altra suppléer , suppléer à intr reemplaçar algú provisòriament suppléer
Diccionari Castellà Català

suponer


<title type="display">suponer</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: poner]
  1. suposar. Supongo que ya deben haber llegado, suposo que ja deuen haver arribat.
  2. [implicar] suposar, comportar, implicar. Este fracaso supone empezar de nuevo, aquest fracàs implica recomençar un altre cop.
  3. [significar] suposar, representar, significar. Cien euros suponen mucho para ella, Cent euros representen molt per a ella.
  4. es un suponer és una suposició.
  5. suponiendo que posat que, atès que, atenent que, en el cas que, considerant que.

suponer

verb transitiu Se conjuga como poner suposar Supongo que ya deben haber llegado , suposo que ja deuen haver arribat implicar suposar , comportar , implicar Este fracaso supone empezar de nuevo , aquest fracàs implica recomençar un altre cop significar suposar , representar , significar Cien euros suponen mucho para ella , Cent euros representen molt per a ella es un suponer és una suposició suponiendo que posat que , atès que , atenent que , en el cas que , considerant que