Es mostren 594827 resultats

suplir

<title type="display">suplir</title>

    [! Conjugació: suplert, suplerta, suplerts, suplertes]
    verb
  1. Una persona supleix una altra persona quan ocupa el lloc d'aquesta o fa la feina que aquesta feia. Si una professora està malalta, una altra professora la supleix a les classes.
  2. Si suplim una cosa amb una altra, posem aquesta en lloc d'aquella. Si un autobús s'espatlla, l'empresa el supleix amb un altre.
suplència

suplir

suplir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. supplēre, íd., der. de plere ‘omplir’ 1a font: 1382
Body
    verb [p p suplert -a o suplit -ida] transitiu
  1. Proveir amb una cosa a la manca d’una altra. Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.
  2. Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca. Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació.
  3. Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions. El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X.

suplir

suplir

suplir

suponer


<title type="display">suponer</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: poner]
  1. suposar. Supongo que ya deben haber llegado, suposo que ja deuen haver arribat.
  2. [implicar] suposar, comportar, implicar. Este fracaso supone empezar de nuevo, aquest fracàs implica recomençar un altre cop.
  3. [significar] suposar, representar, significar. Cien euros suponen mucho para ella, Cent euros representen molt per a ella.
  4. es un suponer és una suposició.
  5. suponiendo que posat que, atès que, atenent que, en el cas que, considerant que.

suponer

suport


<title type="display">suport</title>

  1. ajuda.
    Compareu: cooperació o col·laboració, concurs, assistència, contribució
  2. Allò que suporta o sosté.
    sostenidor
    sustentacle
    recolzador, lloc adequat per a recolzar-s'hi.
    columna (fig.). La credulitat és la columna mestra de les religions.
    esperó o contrafort (d'un mur). Compareu: arc boterell
    estrep, íd.; en sentit fig., suport.
    estaló, pal bifurcat que serveix de suport d'una branca, d'un parral o emparrat, etc.
    fonament (fig.)
    muntant (→)
    cossol
    crossa (per a suportar el pes del cos)
    banca o banqueta, suport en forma de seient baix amb quatre petges i sense respatller.
    faldistori, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.).
    cavall o cavallet, noms de diversos objectes que serveixen de suport.
    petge (de cadires, taules, etc.)
    dospeus, doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc.
    trespeus, suport de tres petges.
    trípode, íd.
    fulcre, suport, esp. d'un alçaprem.
    soc o socó, suport fet d'un tros de soca.
    solera, peça plana, horitzontal, per a sostenir altres peces verticals, inclinades, etc.
    paciència, peça de fusta, forcada, que serveix per a sostenir el mànec de la paella. (Alc.)
    mosso, nom de diferents estris que serveixen per a aguantar enlaire alguna cosa.
    cadireta, suport dels coixinets d'un eix.
    Compareu: aspre o naspra, puntal, pedestal, base, permòdol



© Manuel Franquesa

suport

suport


<title type="display">suport</title>

    masculí
  1. soporte, apoyo. Quatre pilars serveixen de suport a la volta, cuatro pilares sirven de soporte a la bóveda.
  2. apoyo. Parlar en suport d'una proposició, hablar en apoyo de una proposición.
  3. figuradament soporte, apoyo, sostén. Ell és l'únic suport de la família, él es el único soporte de la familia.
  4. informàtica soporte.
  5. heràldica soporte.
  6. tecnologia soporte.

suport

suport


<title type="display">suport</title>

Pronúncia: supɔ́rt
    masculí
  1. support.
  2. heràldica supporter.
  3. [d’una figura] base, stand.
  4. [per a parets] prop.
  5. [per a eines, escopetes, tacs de billar] rest.
  6. [de test, llapis, etc.] holder
  7. figuradament support, pillar.

suport

supòrt

<title type="display">supòrt </title>

Body
    nòm m
  1. Objècte que servís entà emparar o plaçà’i quauquarren ath dessús.
  2. Hèr costat a ua persona.

  3. Català: 1. suport; 2. donar suport [a]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

supòrt

suport


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suport</title>

Accessory
Etimologia: de suportar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Allò que suporta o sosté. Quatre pilars que serveixen de suport a la volta.
    2. figuradament Ell és l’únic suport de la família.
    3. cinematografia Placa, film o paper sobre el qual és disposada l’emulsió fotosensible.
    4. mecànica Part, element, peça, etc., que sosté un cos en equilibri estable.
    5. tecnologia Tot allò (peça, element, aparell, dispositiu, etc.) que manté una cosa en equilibri, la suporta, la sosté, n’assegura la solidesa o la manté en una posició determinada.
  1. Acció d’advocar per alguna cosa (a obtenir, a acordar, etc.), de mantenir-la, de defensar-la. Parlar en suport d’una proposició. Prestar suport a una iniciativa.
  2. heràldica Cadascuna de les figures animals que aguanten un escut o l’acompanyen.
  3. informàtica Medi físic emprat per a enregistrar informació. Suport magnètic, òptic.

suport

suport

<title type="display">suport</title>

masculí supporto, sostegno. Columna de suport, colonna di sostegno. || sostegno, favore. Parlar en suport de la família, parlare a sostegno della famiglia. || inform supporto. || tecn supporto. || fig sostegno.

suport