Es mostren 594827 resultats

surf

surf

surf


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">surf</title>

Accessory
Etimologia: reducció de l’angl. surfboard (instrument) o surfriding (pràctica esportiva), de surf ‘onatge’ i board ‘planxa’ o riding ‘equitació’; els nord-americans anomenen l’esport surfing; l’exercici esportiu és d’origen polinèsic
Body
    masculí esports
    1. Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades. Fer surf al Mediterrani. Fer surf sobre una onada gegant.
    2. surf pla Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa més petita que la de surf en què l’esportista, estirat, recolza la part superior del cos.
    3. surf sense planxa Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua.
  1. surf aeri Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l’aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.
  2. surf d’arena Esport que consisteix a lliscar per pendents d’arena, especialment al desert, mantenint l’equilibri sobre una planxa.
  3. surf de caiac Esport nàutic generalment practicat al mar que consisteix a mantenir-se en equilibri sobre grans onades amb un caiac de surf.
    1. surf de neu Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per la neu mantenint l’equilibri damunt d’una planxa de neu.
    2. surf de neu alpí (o surf alpí) Disciplina de surf de neu que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell.
    3. surf d’estil lliure Disciplina de surf de neu en què predomina l’execució de salts i de trucs.
    4. surf forapista Modalitat de competició de surf de neu practicada sobre neu verge.
  4. surf de rem [sigla SUP] Esport nàutic que consisteix a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d’una planxa de rem, dempeus i mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem.
  5. surf d’estel Esport nàutic que es practica sobre una planxa i en què l’esportista, amb l’ajuda d’un estel de tracció que l’arrossega, es manté en equilibri sobre l’aigua i fa salts i acrobàcies.
  6. surf de vela Esport nàutic que consisteix a navegar amb una planxa de vela.

surf

surf

surf

surf

surf

surf

surf

surf

<title type="display">surf</title>

    nom masculí
  1. El surf és un esport que es fa al mar, a prop de la platja, i que consisteix a mantenir l'equilibri damunt d'una planxa que llisca sobre les onades grosses.
  2. El surf de neu és un esport que consisteix a lliscar per la neu mantenint l'equilibri damunt d'una planxa especial que s'agafa als peus.

    El surf de neu

  3. El surf de vela és un esport que consisteix a navegar a prop de la platja amb una planxa que porta una vela.
surfista

surf

surf

surf

surfaçage


<title type="display">surfaçage</title>

Pronúncia: syʀfasaʒ
masculí tecnologia poliment d’una superfície.
• preparació f d’una superfície abans de pintar-la.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

surfaçage

surface


<title type="display">surface</title>

Pronúncia: ˈsɜːfɪs
    noun
  1. superfície.
  2. exterior.
  3. cara, faç.
  4. [road] terra.
  5. temporary surface paviment provisional.
  6. we haven't done more than scratch the surface yet encara no hem anat al fons d'aquest problema, de moment només ho hem tocat pel damunt.
  7. on the surface it seems that... de primer cop d'ull sembla que..., exteriorment sembla que...
  8. on the surface everything was well tot anava bé aparentment.
  9. he never goes below the surface no aprofundeix mai, no va mai més enllà de l'aspecte superficial.
  10. his faults are all on the surface les seves faltes són només superficials, malgrat les faltes aparents és bo en el fons.
  11. attributive
  12. de la superfície.
  13. superficial.
  14. by surface mail per via (terrestre / marítima).
  15. surface workers Mining personal de l'exterior.
  16. transitive verb
  17. polir.
  18. revestir, recobrir.
  19. [smoothe] allisar.
  20. ensetinar, calandrar.
  21. intransitive verb
  22. emergir, sortir a la superfície.
  23. he surfaces in London occasionally de tant en tant treu el cap per Londres.

surface

surface


<title type="display">surface</title>

Pronúncia: syʀfas
    femení
  1. superfície. La surface de la Terre, la surface terrestre, la superfície de la Terra, la superfície terrestre.
  2. figuradament [extérieur, superficie] superfície. Rester à la surface des choses (en surface), quedar-se a la superfície de les coses .
    • solvència, crèdit m. Surface financière, solvència financera.
  3. matemàtiques i física superfície. Surface plane, algébrique, superfície plana, algèbrica.
  4. superfície, àrea. L’appartement a cent mètres de surface habitable, l’apartament té cent metres de superfície habitable.
  5. faire surface marina, marítim emergir (o tornar a la superfície).
  6. grande surface gran superfície (o hipermercat m).
  7. refaire surface reaparèixer.
    • recuperar-se (o remetre’s).
  8. surface développable matemàtiques superfície desenvolupable.
  9. surface gauche superfície guerxa.
  10. surface réglée geometria superfície reglada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

surface