Es mostren 594827 resultats

tarima

tarima

tarima

tarima

femení [per a un mestre, un orador, etc] tarima.

tarima

tarima

tarima

tarima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tarima</title>

Accessory
Etimologia: de l’àr. ṭarîma ‘porxo; dosser; empostissat’, probablement a través del cast 1a font: s. XVIII
Body
    femení
  1. Taulat movible que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment, per a posar-hi una taula, un seti de preferència, etc.
  2. litúrgia Grada de l’altar, sovint de fusta.

tarima

tarima

tarima

tarima

tarima

tarima

<title type="display">tarima</title>

nom femení Una tarima és una plataforma de fusta posada a una certa altura del terra. Les tarimes es fan servir per a posar-hi una taula o cadires, quan es fa un acte públic, o per a pujar-hi l'orquestra, uns artistes o un professor o una professora i que tothom els pugui veure bé.
entarimar

tarima

tarin


<title type="display">tarin</title>

Pronúncia: taʀɛ̃
    masculí
  1. familiarment nàpia.
  2. tarin des aulnes ornitologia lluer.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tarin

tarir


<title type="display">tarir</title>

Pronúncia: taʀiʀ
    verb transitiu
  1. assecar, eixugar, esgotar, exhaurir. La sécheresse avait tari le puits, la sequera havia assecat el pou.
  2. [une source] estroncar.
  3. figuradament [épuiser ses forces, etc] exhaurir, esgotar.
    1. [désir, créativité, etc] estroncar. Les souffrances avaient tari son imagination, els patiments li havien estroncat la imaginació.
    2. tarir les larmes de eixugar les llàgrimes d’algú [consolar algú].
  4. verb intransitiu
  5. estroncar-se pron, assecar-se pron, esgotar-se pron, exhaurir-se pron. Une source qui a tari, una font que s’ha estroncat.
  6. figuradament [finir] esgotar-se pron, acabar-se pron, esllanguir-se pron. La conversation tarissait, la conversa s’esgotava .
    literàriament [un sentiment, etc] esgotar-se pron, exhaurir-se pron, estroncar-se pron.
  7. ne pas tarir no parar de parlar de.
    • no estalviar (o no escatimar). Elle ne tarit pas d’éloges sur toi, no estalvia elogis quan parla de tu.
  8. verb pronominal
  9. estroncar-se, assecar-se. La source s’était tarie, la font s’havia assecat.
  10. figuradament estroncar-se, esgotar-se, exhaurir-se. Sa veine poétique s’était tarie, se li havia estroncat la vena poètica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tarir

tarissement

tarissement