<title type="display">tecnològic</title>
adjectiu tecnologico -a.
Es mostren 594844 resultats
■
tecnològic
| tecnològica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecnològic</title>
Accessory
Etimologia: de tecnologia 1a font: 1917, DOrt.
Body
adjectiu tecnologia Relatiu o pertanyent a la tecnologia.
■
tecnològic
| tecnològica
adjectiu tecnologia Relatiu o pertanyent a la tecnologia
tecnològic
<title type="display">tecnològic</title>
-
adjectiu
- technologisch.
- technisch.
- parc tecnològic Technologiepark m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
tecnològic
adjectiu technologisch technisch parc tecnològic Technologiepark m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
tecnològic
-a
<title type="display">tecnològic</title>
Pronúncia: təŋnulɔ́ʒik
adjectiu technologique.
tecnològic
-a
adjectiu technologique
tecnologic, -a
<title type="display">tecnologic, -a </title>
Body
- adj m f Relatiu o qu’apertenh ara tecnologia.
Català: tecnològic -a
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
tecnologic, -a
adj m f Relatiu o qu’apertenh ara tecnologia Català tecnològic -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
tecnológico
-ca
<title type="display">tecnológico</title>
adjectiu tecnològic -a.
tecnológico
-ca
adjectiu tecnològic -a
tecodont
<title type="display">tecodont</title>
adjectiu zool tecodonte.
tecodont
adjectiu zool tecodonte
■
tecodont
| tecodonta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecodont</title>
Body
-
adjectiu
anatomia animal
- Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.
- Dit de l’animal que presenta dents tecodontes.
-
masculí
paleontologia i zoologia
- plural Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents tecodontes i sense dents palatines, amb tendència a la marxa bípeda, probablement de vida amfíbia i carnívors, que visqueren durant el triàsic.
- singular Rèptil de l’ordre dels tecodonts.
■
tecodont
| tecodonta
adjectiu anatomia animal Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers Dit de l’animal que presenta dents tecodontes masculí paleontologia i zoologia plural Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents tecodontes i sense dents palatines, amb tendència a la marxa bípeda, probablement de vida amfíbia i carnívors, que visqueren durant el triàsic singular Rèptil de l’ordre dels tecodonts