Es mostren 594844 resultats

teïna

teïna

teïna

teïna

teïna

teína

teína

teïna

teïna

teindre


<title type="display">teindre</title>

Pronúncia: tɛ̃dʀ
    verb transitiu
  1. indústria tèxtil tenyir, tintar. Teindre un vêtement, tenyir un vestit.
  2. [cheveux] tenyir-se. Elle a teint ses cheveux, s’ha tenyit els cabells.
  3. literàriament [colorer] tenyir, tintar, acolorir.
  4. un vieillard teindre familiarment un vell amb els cabells tenyits.
  5. verb pronominal
  6. tenyir-se.
  7. literàriament [se colorer] tenyir-se, tintar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

teindre

teint


<title type="display">teint</title>

Pronúncia: tɛ̃
    masculí
  1. [couleur, aspect du visage] (color de la) cara f. Il montrait un teint sain, mostrava una cara sana (un color sa a la cara).
  2. [d’un tissu] tint, color. Un tissu bon (grand) teint, un teixit de tint resistent (de color sòlid).
  3. avoir un teint de papier mâché familiarment estar groc -oga com un paper de fumar.
  4. étoffe grand teint teixit m indestenyible.
  5. être bon teint figuradament [une idée, une conviction] ésser resistent.
    • [une personne] ésser de pedra picada (o de conviccions fermes, o del morro fort fam).
  6. fond de teint coloret.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

teint

Teint


<title type="display">Teint</title>

Pronúncia: tɛ˜:
    masculí [-s, -s]
  1. aspecte (o color) de la cara.
  2. pell f de la cara (o de la faç poèt ), cutis.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Teint

teintant
-ante

teintant
-ante

teinté
-ée

teinté
-ée