Es mostren 594827 resultats

templèr

<title type="display">templèr </title>

    nòm m Individú d’ua orde religiosa o militara establida en Jerusalem en sègle XII entara proteccion des pelegrins e deth Sant Sepulcre.

    Català: templer -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

templèr

nòm m Individú d’ua orde religiosa o militara establida en Jerusalem en sègle XII entara proteccion des pelegrins e deth Sant Sepulcre Català templer -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

templer
-a

templer

    història adjectiu
  1. templario -ria.
    2. masculí
  2. templario.

templer
-a

història adjectiu templario -ria masculí templario
Diccionari de sinònims Franquesa

templer

templer

cavaller del Temple © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

templer

templer

masculí història Templar
Diccionari Català Alemany

templer

templer

masculí història Templer, Tempel-ritter, -herr m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

templer
-a

templer
-a

adjectiu i masculí templare
Diccionari Alemany Català

Templer

Templer

masculí -s, - usw Vegeu Tempelherr Vegeu Tempelorden © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

templer
-a

templer
-a

adjectiu història templier -ère masculí història templier
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ templer
| templera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">templer</title>

Etimologia: der. de temple, referit al de Jerusalem, que apareix en el nom de l’orde: equites militiae templi Salomonis ‘cavallers de la milícia del temple de Salomó’ 1a font: c. 1251
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres.
  2. masculí Membre de l’orde militar del Temple fundat a Jerusalem al segle XII amb la finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants.

■ templer
| templera

història adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orde del Temple o als seus membres masculí Membre de l’orde militar del Temple fundat a Jerusalem al segle XII amb la finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

templet

templet

masculí arquitectura pavillon , kiosque per a una imatge niche f