Compareu: temporalitzar Etimologia: del b. ll. temporizare, íd.
Body
verbintransitiu
Diferir per tenir ocasió d’esperar un moment més favorable. Com que aleshores no podíem afrontar aquell repte, la millor solució era temporitzar.
automàtica, automació i tecnologia Regular i controlar els moments d’inici o d’acabament d’una acció o d’una operació i la seva durada mitjançant temporitzadors.
verb intransitiu Diferir per tenir ocasió d’esperar un moment més favorable Com que aleshores no podíem afrontar aquell repte, la millor solució era temporitzar automàtica, automació i tecnologia Regular i controlar els moments d’inici o d’acabament d’una acció o d’una operació i la seva durada mitjançant temporitzadors
anatomia animal Forma prefixada del mot llatí tempora, que significa ‘templa’ i que expressa connexió, relació, amb l’os temporal o la regió temporal. Ex.: temporomaxil·lar.
anatomia animal Forma prefixada del mot llatí tempora , que significa ‘templa’ i que expressa connexió, relació, amb l’os temporal o la regió temporal Ex temporomaxillar