Es mostren 594845 resultats

termination

termination

noun also Grammar terminació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terminatiu
| terminativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terminatiu</title>

Partició sil·làbica: ter_mi_na_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. terminatus, -a, -um, participi de terminare ‘limitar; acabar’
    adjectiu
  1. Que serveix per a terminar, que dona terme a una cosa.
  2. aspecte terminatiu gramàtica Aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració. Ex.: Ens hi vam trobar.

■ terminatiu
| terminativa

adjectiu Que serveix per a terminar, que dona terme a una cosa aspecte terminatiu gramàtica Aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense alludir ni al seu inici ni a la seva duració Ex Ens hi vam trobar
Traducció
Diccionari Català Alemany

terminatiu
-iva

terminatiu
-iva

adjectiu abschließend, beendigend ab-, aus-laufend zu Ende führend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

terminatiu
-iva

terminatiu
-iva

adjectiu terminativo -a
Diccionari Català Castellà

terminatiu
-iva

terminatiu
-iva

adjectiu terminativo -va
Diccionari Català francès

terminatiu
-iva

terminatiu
-iva

adjectiu gramàtica terminatif -ive
Diccionari Castellà Català

terminativo
-va

terminativo
-va

adjectiu poc freqüent terminatiu -iva
Diccionari der aranés

terminau

<title type="display">terminau </title>

    adj nòm m f
  1. Qu’ei ath finau o que s’acabe bèra causa.
  2. Installacion o lòc a on comence o s’acabe ua linha de transpòrt public.

    3. Català: 1. terminal; 2. terminal f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

terminau

adj nòm m f Qu’ei ath finau o que s’acabe bèra causa Installacion o lòc a on comence o s’acabe ua linha de transpòrt public Català 1 terminal 2 terminal f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Alemany Català

Termineinlage

Termineinlage

femení imposició o dipòsit m a un terme o termini © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Francès Català

terminer


<title type="display">terminer</title>

Pronúncia: tɛʀmine
    verb transitiu
  1. pròpiament gramàtica terminar, acabar. Terminer une séance, terminar una sessió.
  2. [achever, finir] acabar, perfer. Terminer le travail, acabar la feina.
  3. infreqüent [borner, limiter] limitar.
    4. verb pronominal
  4. terminar intr, acabar-se.
  5. se terminer en acabar en. Se terminer en pointe, acabar en punta.
  6. se terminer par acabar amb.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

terminer

verb transitiu pròpiament gramàtica terminar, acabar Terminer une séance , terminar una sessió achever, finir acabar, perfer Terminer le travail , acabar la feina infreqüent borner, limiter limitar verb pronominal terminar intr , acabar-se se terminer en acabar en Se terminer en pointe , acabar en punta se terminer par acabar amb © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç