Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ terrestre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">terrestre</title>

Compareu: terrenal
Etimologia: del ll. terrestris, íd. 1a font: s. XIII, Arnau

adjectiu
1. Relatiu o pertanyent a la Terra (en oposició a celeste). L’esfera terrestre.
2. Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra (s’oposa a marítim).
3. biologia Que fa vida a la terra (per oposició a marí, aeri, aquàtic, etc.). Plantes terrestres.
adjectiu i masculí i femení Que habita a la Terra.
adjectiu astronomia Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra. Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos.

■ terrestre

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Terra en oposició a celeste L’esfera terrestre Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra s’oposa a marítim biologia Que fa vida a la terra per oposició a marí , aeri , aquàtic , etc Plantes terrestres adjectiu i masculí i femení Que habita a la Terra adjectiu astronomia Dit del planeta que té característiques semblants a les de la Terra Mercuri, Venus i Mart són planetes terrestres perquè són petits i rocosos

terrestre

<title type="display">terrestre</title>

adjectiu

De la Terra, de la superfície sòlida de la Terra o que habita a la Terra. Un viatge per via terrestre es fa amb tren o amb cotxe.

nom masculí i femení

Un o una terrestre és un o una habitant de la Terra.

terrestre

adjectiu De la Terra, de la superfície sòlida de la Terra o que habita a la Terra Un viatge per via terrestre es fa amb tren o amb cotxe nom masculí i femení Un o una terrestre és un o una habitant de la Terra