Es mostren 594843 resultats

■ tetraclorometà

■ tetraclorometà

masculí química orgànica Tetraclorur de carboni
Diccionari Català Alemany

tetraclorur

tetraclorur

masculí química Tetrachlorid n tetraclorur de carboni Tetrachlorkohlenstoff m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

tetraclorur

tetraclorur

masculí química tétrachlorure
Gran Diccionari de la llengua catalana

tetraclorur d’acetilè

tetraclorur d’acetilè

masculí química orgànica 1,1,2,2-tetracloroetà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetracoral·laris

■ tetracoral·laris

masculí plural paleontologia i zoologia Rugosos
Diccionari Català francès

tetracord

tetracord

masculí música tétracorde
Diccionari Català Castellà

tetracord

tetracord

masculí música tetracordio
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tetracord


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tetracord</title>

Etimologia: del ll. tetrachordon, i aquest, del gr. tetrákhordon, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí música
  1. Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
  2. Interval de quarta en l’escala musical.
  3. Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics.

■ tetracord

masculí música Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa Interval de quarta en l’escala musical Lira de quatre cordes, inventada, segons la mitologia grega, per Hermes, que constituïa la base de tots els sistemes melòdics
Traducció
Diccionari Català Alemany

tetracord

tetracord

masculí música Tetrachord m/n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

tetracord

tetracord

masculí mús tetracordo