Es mostren 594845 resultats

tiniebla


<title type="display">tiniebla</title>

    femení
  1. tenebra. Envuelto en tinieblas, envoltat de tenebres.
  2. plural cristianisme [de Semana Santa] tenebres.
  3. plural figuradament tenebres. Las tinieblas de la ignorancia, les tenebres de la ignorància.

tiniebla

femení tenebra Envuelto en tinieblas , envoltat de tenebres plural cristianisme de Semana Santa tenebres plural figuradament tenebres Las tinieblas de la ignorancia , les tenebres de la ignorància
Diccionari Anglès Català

tinker


<title type="display">tinker</title>

    noun
  1. calderer, llauner.
  2. [gipsy] gitano.
  3. colloquial [child] bergant, brivall.
  4. you tinker! trapella!
    5. transitive verb
  5. (also to tinker up) adobar, reparar.
  6. (idem) pejorative pastifejar, potinejar.
    7. intransitive verb
  7. to tinker with [mend] assajar d'adobar, fer petites reparacions domèstiques, feinejar.
  8. (idem) [play] entretenir-se amb, jugar.
  9. (idem) [damage] espatllar.
  10. they're only tinkering with the problem no s'escarrassen gens per a resoldre el problema.
  11. he's been tinkering with the car all day s'ha passat el dia mirant de reparar el cotxe.

tinker

noun calderer , llauner gipsy gitano colloquial child bergant , brivall you tinker trapella transitive verb also to tinker up adobar , reparar idem pejorative pastifejar , potinejar intransitive verb to tinker with mend assajar d'adobar , fer petites reparacions domèstiques , feinejar idem play entretenir-se amb , jugar idem damage espatllar they're only tinkering with the problem no s'escarrassen gens per a resoldre el problema he's been tinkering with the car all day s'ha passat el dia mirant de reparar el cotxe
Diccionari Anglès Català

tinkle


<title type="display">tinkle</title>

Pronúncia: ˈtɪŋkəl
    noun
  1. dring, dringadissa.
  2. campaneig.
  3. to give someone a tinkle colloquial Telephone fer (una trucada \ un truc) a algú.
    4. transitive verb
  4. tocar, fer dringar.
    5. intransitive verb
  5. sonar, campanejar.
  6. dringar.

tinkle

noun dring , dringadissa campaneig to give someone a tinkle colloquial Telephone fer una trucada \ un truc a algú transitive verb tocar , fer dringar intransitive verb sonar , campanejar dringar
Diccionari Anglès Català

tinkling


<title type="display">tinkling</title>

    adjective
  1. que dringa.
  2. a tinkling sound un dring.
  3. a tinkling stream un rierol que sembla cantar.
    4. noun
  4. dring.
  5. campaneig.
  6. the tinkling of the telephone el dring del telèfon.

tinkling

adjective que dringa a tinkling sound un dring a tinkling stream un rierol que sembla cantar noun dring campaneig the tinkling of the telephone el dring del telèfon
Diccionari Alemany Català

Tinktur

Tinktur

femení -, -en tintura © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

tinned

tinned

adjective de llauna , en llauna tinned foods conserves en llauna tinned music colloquial música en conserva , gravació
Diccionari Alemany Català

Tinnef

Tinnef

masculí singular gènere de nyigui-nyogui, mercaderia f de pacotilla © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

tinny


<title type="display">tinny</title>

    adjective
  1. [taste] que té gust de llauna.
  2. [sound] esquerdat, de llauna.
  3. colloquial inferior, de pacotilla.
  4. tronat.
  5. it's a very tinny job colloquial [of car, etc.] no és més que ferro vell.

tinny

adjective taste que té gust de llauna sound esquerdat , de llauna colloquial inferior , de pacotilla tronat it's a very tinny job colloquial of car, etc no és més que ferro vell
Diccionari Castellà Català

tino


<title type="display">tino</title>

    masculí
  1. [acierto] encert, lluc.
  2. [puntería] punteria f.
  3. [ojo] ull.
  4. [cordura] seny, senderi. Obrar con tino, obrar amb seny.
  5. [tina] tina f.
  6. [lagar] premsa f, trull.
  7. a tino [a tientas] a les palpentes, a l'endeví.
  8. fuera de tino fora de si.
  9. hablar sin tino figuradament parlar sense solta ni volta.
  10. perder el tino figuradament perdre l'enteniment (o el senderi).
  11. sacar de tino figuradament [exasperar] fer sortir de polleguera, fer perdre els estreps.
  12. sin tino figuradament fora de mida, fora mesura. Comer sin tino, menjar fora de mida.

tino

masculí acierto encert , lluc puntería punteria f ojo ull cordura seny , senderi Obrar con tino , obrar amb seny tina tina f lagar premsa f , trull a tino a tientas a les palpentes , a l'endeví fuera de tino fora de si hablar sin tino figuradament parlar sense solta ni volta perder el tino figuradament perdre l'enteniment o el senderi sacar de tino figuradament exasperar fer sortir de polleguera , fer perdre els estreps sin tino figuradament fora de mida , fora mesura Comer sin tino , menjar fora de mida
Gran Diccionari de la llengua catalana

tinòcorids


<title type="display">tinòcorids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, semblants a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes i les ales allargades i apuntades.
  2. singular Ocell de la família dels tinòcorids.

tinòcorids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes, semblants a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes i les ales allargades i apuntades singular Ocell de la família dels tinòcorids