Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ típic

| típica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">típic</title>

Etimologia: del ll. typicus, -a, -um, i aquest, del gr. typikós, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu

De la natura d’un tipus.
Propi d’un tipus.
1. Que presenta les característiques essencials d’un grup. Els trets típics d’una raça.
2. Característic, tradicional. Vestits típics.
3. Acostumat, característic. Aquesta expressió és típica en ell.

■ típic

| típica

adjectiu De la natura d’un tipus Propi d’un tipus Que presenta les característiques essencials d’un grup Els trets típics d’una raça Característic, tradicional Vestits típics Acostumat, característic Aquesta expressió és típica en ell

típic

-a

<title type="display">típic</title>

adjectiu tipico -a.

típic

-a

adjectiu tipico -a

típic

<title type="display">típic</title>

adjectiu Que és propi i característic d'una persona, d'un grup de persones, d'un lloc o d'un país. Els panellets i les castanyes són típics de Tots Sants.

típic

adjectiu Que és propi i característic d'una persona, d'un grup de persones, d'un lloc o d'un país Els panellets i les castanyes són típics de Tots Sants

típic

-a

<title type="display">típic</title>

Pronúncia: típik

adjectiu typique.

típic

-a

adjectiu typique

tipic, -a

<title type="display">tipic, -a </title>

adj m f

Català:

tipic, -a

adj m f Qu’ei pròpri, caracteristic o representatiu d’un tipe o classa Català típic -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana