Es mostren 594827 resultats

tira

tira

tira


<title type="display">tira</title>

  1. tirella o tireta, tira estreta.
    tiroia, tireta, esp. d'adorn.
    ruixa, tira de roba plegada i cosida a petites tavelles, per a vestits, etc.
    Compareu: penca, llenca, faixa, passamà, entredós, vira, bena, trava o travetaetc.
  2. filera.
  3. corda.



© Manuel Franquesa

tira

tira

<title type="display">tira </title>

Body
    nòm adv f
  1. Traccion. Ex.: bèstia de tira.
  2. Corsèra, tròç de camin, distància.
  3. D’un còp. Ex.: Deishar anar era còrda de tira.

  4. Català: 1. tir m, tracció; 2, tirada, caminada; 3. de cop: Deixar anar la corda de cop


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tira

tirà
-ana

tirà

    masculí i femení
  1. tirano -na.
  2. masculí
  3. ornitologia tirano.

tirà
-ana

tirà

tirà

tira

tira

    femení
  1. [de paper, de roba, etc] tira.
  2. [filera] fila, hilera.
  3. agricultura [tira de ceps] liño m, liñuelo m.
  4. heràldica fila.
  5. marina, marítim [corda] tira.

tira

tira


<title type="display">tira</title>

    femení
  1. [de tela, de papel] tira.
  2. dret tira.
  3. marina, marítim tira.
  4. la tira familiarment [gran cantidad] una pila, un munt, un fotimer. Vino la tira de gente, va venir una pila de gent.
  5. la tira [mucho] molt, moltíssim. Queda la tira para llegar al pueblo, falta molt per a arribar al poble.
  6. saber la tira familiarment saber-ne un niu.

tira

tirà
-ana

tirà
-ana

tira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tira</title>

Accessory
Etimologia: paral·lel de l’oc. t(i)eira ‘bellesa, ornament’, del germ. frànc. *têri, íd., que per influx del verb tirar prengué també els sentits de ‘sèrie, rengle, tirallonga, tira de roba o paper’
Body
    femení
    1. Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc. Fer tires d’un llençol. Una tira de paper.
    2. tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística.
    1. Filera, renglera. Una tira de ceps.
    2. heràldica Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.
    1. Corda que serveix per a estirar alguna cosa.
    2. Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.
    3. marina, marítim Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn.
  1. plural antigament dret Dret que hom satisfeia en les escrivanies pels plets que anaven en tercera instància al tribunal suprem.

tira

tirà
-ana

tirà
-ana