Es mostren 594823 resultats

toise


<title type="display">toise</title>

Pronúncia: twaz
    femení
  1. història [instrument de mesure] talla. Les soldats doivent passer à la toise, els soldats han de passar per la talla.
  2. figuradament i antigament [mesure, critère subjectif d’évaluation] mesura. Il faut mesurer les autres à sa toise, cal mesurar els altres amb la seva pròpia mesura.
  3. être long d’une toise figuradament i familiarment ésser més llarg -a que un dia sense pa (o que una llonganissa).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

toise

femení història instrument de mesure talla Les soldats doivent passer à la toise , els soldats han de passar per la talla figuradament i antigament mesure, critère subjectif d’évaluation mesura Il faut mesurer les autres à sa toise , cal mesurar els altres amb la seva pròpia mesura être long d’une toise figuradament i familiarment ésser més llarg -a que un dia sense pa o que una llonganissa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

toiser


<title type="display">toiser</title>

Pronúncia: twaze
    verb transitiu
  1. [mesurer] tallar.
  2. figuradament i familiarment mirar de dalt a baix [despectivament].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

toiser

verb transitiu mesurer tallar figuradament i familiarment mirar de dalt a baix despectivament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Italià

toisó

toisó

masculí vello Toisó d'or , il Vello d'oro
Diccionari Català Castellà

toisó

toisó

masculí toisón Toisó d'or , toisón de oro
Diccionari Català Alemany

toisó

toisó

masculí mitologia Vlies n història el Toisó d'Or das Goldene Vlies © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

toisó

toisó

masculí mitologia velló velló d'or heràldica toison f Toisó d'Or en majúscula història Toison d'or f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toisó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toisó</title>

Partició sil·làbica: toi_só
Etimologia: del fr. toison, i aquest, del ll. tonsio, -ōnis ‘esquilada’
    masculí
  1. mitologia Velló d’or.
    1. heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames.
    2. Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya.

■ toisó

masculí mitologia Velló d’or heràldica Insígnia de l’orde del Toisó d’Or, que consisteix en el velló d’un moltó que penja d’una peça que figura una pedra foguera que llança flames Toisó d’Or història Orde de cavalleria fundat per Felip el Bo de Borgonya
Traducció
Diccionari Francès Català

toison


<title type="display">toison</title>

Pronúncia: twazɔ̃
    femení
  1. toís m, velló m, anyí m.
  2. familiarment [pelage des ovidés] pelussera.
  3. ordre de la Toison d’or orde insigne del Toisó d’Or.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

toison

femení toís m , velló m , anyí m familiarment pelage des ovidés pelussera ordre de la Toison d’or orde insigne del Toisó d’Or © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

toisón

toisón

masculí toisó toisón de oro toisó d'or
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toïssa

■ toïssa

femení dialectal antigament ramaderia Toís femella