Es mostren 594823 resultats

Torà

Torà

femení religió la Torà die Thora © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Alemany

tora

tora

femení botànica Blauer und Gelber Eisenhut m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tora1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. phthŏra, i aquest, del gr. phthorá ‘destrucció’, aplicat a la planta pels seus efectes metzinosos 1a font: s. XIII, Cerverí
    femení
  1. botànica
    1. Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava (Aconitum napellus), de flors blaves, i la tora groga (A. anthora), de flors grogues.
    2. Matallops.
  2. patologia Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix.



    3. Vegeu també:
    tora2

■ tora1

femení botànica Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava Aconitum napellus , de flors blaves, i la tora groga A anthora , de flors grogues Matallops patologia Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix Vegeu també tora 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tora2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, parònim de turó1, amb el qual podria tenir alguna relació etimològica; tractant-se d’un terreny sobresortint, probablement del ll. tŏrus ‘protuberància’ (v. tor) 1a font: 1344
femení dialectal Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.


Vegeu també:
tora1

■ tora2

femení dialectal Terra d’alluvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada Vegeu també tora 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torac-

■ torac-

Forma prefixada del mot grec thṓrax, thṓrakos , que significa ‘tòrax’ Ex toracàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

toracectomia

toracectomia

femení cirurgia Toracotomia amb resecció d’una porció de costella
Gran Diccionari de la llengua catalana

toracentesi

toracentesi

femení cirurgia Toracocentesi
Diccionari Castellà Català

toracentesis

toracentesis

femení medicina toracocentesi , toracentesi
Diccionari Català francès

toràcic
-a

toràcic
-a

adjectiu anatomia thoracique
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toràcic
| toràcica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toràcic</title>

Etimologia: del gr. thōrakikós, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tòrax. Perímetre toràcic.
  2. masculí zoologia
    1. plural Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes, amb el cos recobert per una cuirassa, hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, i desenvolupament indirecte. Inclou molts gèneres i moltes espècies, com Lepas i Policipes (peu de cabra), Balanus i Chthamallus (gla de mar), freqüents a les aigües dels Països Catalans.
    2. singular Crustaci de l’ordre dels toràcics.

■ toràcic
| toràcica

adjectiu Relatiu o pertanyent al tòrax Perímetre toràcic masculí zoologia plural Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes, amb el cos recobert per una cuirassa, hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, i desenvolupament indirecte Inclou molts gèneres i moltes espècies, com Lepas i Policipes peu de cabra, Balanus i Chthamallus gla de mar, freqüents a les aigües dels Països Catalans singular Crustaci de l’ordre dels toràcics
Traducció