Es mostren 594823 resultats

Torà

Torà

tora

tora

tora1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. td. phthŏra, i aquest, del gr. phthorá ‘destrucció’, aplicat a la planta pels seus efectes metzinosos 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    femení
  1. botànica
    1. Nom donat a diversos acònits molt metzinosos que es fan al voltant de les jaces del bestiar, entre els quals es destaquen la tora blava (Aconitum napellus), de flors blaves, i la tora groga (A. anthora), de flors grogues.
    2. Matallops.
  2. patologia Malaltia que produeix una bifurcació de les puntes dels cabells i els consumeix.



  3. Vegeu també:
    tora2

tora1

tora2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tora</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, parònim de turó1, amb el qual podria tenir alguna relació etimològica; tractant-se d’un terreny sobresortint, probablement del ll. tŏrus ‘protuberància’ (v. tor) 1a font: 1344
Body
femení dialectal Terra d’al·luvió més alta que l’altra que la volta i que, si hom vol regularitzar el regadiu, cal que sigui anivellada.


Vegeu també:
tora1

tora2

torac-

torac-

toracectomia

toracectomia

toracentesi

toracentesi

toracentesis

toracentesis

toràcic
-a

toràcic
-a

toràcic
| toràcica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toràcic</title>

Accessory
Etimologia: del gr. thōrakikós, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tòrax. Perímetre toràcic.
  2. masculí zoologia
    1. plural Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes, amb el cos recobert per una cuirassa, hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, i desenvolupament indirecte. Inclou molts gèneres i moltes espècies, com Lepas i Policipes (peu de cabra), Balanus i Chthamallus (gla de mar), freqüents a les aigües dels Països Catalans.
    2. singular Crustaci de l’ordre dels toràcics.

toràcic
| toràcica