Es mostren 594823 resultats

tracció


<title type="display">tracció</title>

    femení
  1. Ziehen n, Zug m.
    física auch Traktion f.
  2. Antrieb m.
  3. tecnologia Zugkraft f.
  4. tracció animal od de sang Betrieb m durch Zugtiere.
  5. tracció davantera automòbil Front-, Vorderrad-antrieb m.
  6. tracció doble ferrocarrils Doppeltraktion f.
  7. assaig de tracció tecnologia Zugversuch m.
  8. límit de tracció tecnologia Streckgrenze f.
  9. resistència a la tracció tecnologia Zugfestigkeit f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tracció

tracció

tracció

tracció


<title type="display">tracció</title>

    femení
  1. tracción.
  2. transports tracción. Tracció animal, tracción animal.
  3. tecnologia tracción. Assaig de tracció, ensayo de tracción.
  4. tracció davantera [d'un cotxe] tracción delantera.

tracció

tracció

tracció

tracció

tracció

tracció

<title type="display">tracció</title>

nom femení La tracció és el fet de fer avançar un vehicle, la força que el fa moure. Es parla de tracció animal si el vehicle és tirat per un mul, un gos, etc., com els carros i els trineus, i de tracció mecànica quan el vehicle es mou per la força d'un motor. Un cotxe té tracció a les quatre rodes si el motor fa anar les rodes del davant i les del darrere alhora.

tracció

tracció


<title type="display">tracció</title>

Pronúncia: tɾəksió
    femení
  1. física traction.
  2. transports traction. Tracció animal (de sang), traction animale.
  3. tracció davantera automòbil, automobilisme traction avant.

tracció

tracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: trac_ci_ó
Etimologia: del ll. tractio, -ōnis ‘derivació adverbial’; en el sentit modern ha pesat més el significat directe del verb trahĕre ‘arrossegar, estirar’, que és la base del mot 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
  1. Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.
  2. especialment transports
    1. Acció de tirar un vehicle un o més animals. Tracció animal o de sang.
    2. Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic. Tracció mecànica. Tracció elèctrica.
    3. tracció doble ferrocarrils Tracció d’un ferrocarril molt pesant quan és feta mitjançant dues locomotores.
  3. tecnologia
    1. Nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l’altra, que, aplicades axialment a un cos, tendeixen a allargar-lo.
    2. Manera de treballar un cos sotmès a l’acció de forces de tracció.
    3. assaig de tracció Assaig a què hom sotmet una proveta per tal de determinar la resistència del material a la tracció i els seus allargament, estricció i límit i mòdul d’elasticitat.
  4. tracció ambulatòria medicina Tracció exercida mitjançant un embenat adequat que permet al malalt de deambular i moure’s en cas de fractures de membres.

tracció

tracción

tracción

trace


<title type="display">trace</title>

Pronúncia: tʀas
    femení
  1. [empreinte] traça, rastre m, pista, empremta. Des traces de roues, traces de rodes (roderes). On a perdu, retrouvé la trace, hem perdut, trobat la traça (la pista, el rastre).
  2. [marque] senyal m, traça, rastre m, resta. Traces de freinage, senyals de frenada.
  3. [restes, vestiges] traça, rastre m, resta, vestigi m. Les traces d’une ancienne culture, els vestigis d’una antiga cultura.
  4. plural o singular química i geometria [quantité infime] traça.
  5. figuradament [impression] empremta. Ces faits ont laissé des traces profondes dans son cœur, aquells fets van deixar empremtes profundes en el seu cor .
    • [indice] indici m. Il n’a éprouvé nulle trace de haine, no va sentir ni un indici d’odi.
  6. suivre (ou marcher sur) les traces de qqn figuradament seguir les petjades (o l’exemple) d’algú.
  7. suivre un gibier à la trace seguir la pista de la caça.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trace