Es mostren 594823 resultats

tragantón
-ona


<title type="display">tragantón</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. [tragón] golafre, fart -a, fartaner -a.
    2. femení
  2. familiarment [comilona] tec m.
  3. [hartazgo] fartanera, tip m, fart m.
  4. figuradament esforç [per a admetre una cosa] m.
  5. darse una tragantona figuradament i familiarment fer-se'n un fart (o un tip).

tragantón
-ona

adjectiu i masculí i femení tragón golafre , fart -a , fartaner -a femení familiarment comilona tec m hartazgo fartanera , tip m , fart m figuradament esforç per a admetre una cosa m darse una tragantona figuradament i familiarment fer-se'n un fart o un tip
Diccionari Castellà Català

tragaperras

tragaperras

femení escurabutxaques
Diccionari de sinònims Franquesa

tragar

tragar

→ engolir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

tragar


<title type="display">tragar</title>

    1. INFINITIU

    1. tragar

    2. GERUNDI

    1. tragant

    3. PARTICIPI

    1. tragat
    2. tragada
    3. tragats
    4. tragades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trago
      2. tragues
      3. traga
      4. traguem
      5. tragueu
      6. traguen

      2. IMPERFET

      1. tragava
      2. tragaves
      3. tragava
      4. tragàvem
      5. tragàveu
      6. tragaven

      3. PASSAT

      1. traguí
      2. tragares
      3. tragà
      4. tragàrem
      5. tragàreu
      6. tragaren

      4. FUTUR

      1. tragaré
      2. tragaràs
      3. tragarà
      4. tragarem
      5. tragareu
      6. tragaran

      5. CONDICIONAL

      1. tragaria
      2. tragaries
      3. tragaria
      4. tragaríem
      5. tragaríeu
      6. tragarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. tragui
      2. traguis
      3. tragui
      4. traguem
      5. tragueu
      6. traguin

      2. IMPERFET

      1. tragués
      2. traguessis
      3. tragués
      4. traguéssim
      5. traguéssiu
      6. traguessin

    6. IMPERATIU

    1. traga
    2. tragui
    3. traguem
    4. tragueu
    5. traguin

tragar

INFINITIU tragar GERUNDI tragant PARTICIPI tragat tragada tragats tragades INDICATIU PRESENT trago tragues traga traguem tragueu traguen IMPERFET tragava tragaves tragava tragàvem tragàveu tragaven PASSAT traguí tragares tragà tragàrem tragàreu tragaren FUTUR tragaré tragaràs tragarà tragarem tragareu tragaran CONDICIONAL tragaria tragaries tragaria tragaríem tragaríeu tragarien SUBJUNTIU PRESENT tragui traguis tragui traguem tragueu traguin IMPERFET tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin IMPERATIU traga tragui traguem tragueu traguin
Diccionari Castellà Català

tragar


<title type="display">tragar</title>

    verb transitiu
  1. [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina.
  2. [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron.
  3. [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua.
  4. figuradament [creer] empassar-se pron, beure's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen.
  5. hacer tragar figuradament i familiarment [colar] fer empassar.
  6. no tragar (o no poder tragar) a uno figuradament i familiarment [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú.
    7. verb pronominal
  7. empassar-se. Se tragó una espina de pescado, es va empassar una espina de peix.
  8. cruspir-se, clavar-se, enviar-se. Es capaz de tragarse una docena de pasteles, és capaç de cruspir-se una dotzena de pastissos.
  9. beure's. El secante se traga la tinta, l'assecant es beu la tinta.
  10. [creerse] empassar-se, beure's. Se tragará todo lo que yo le diga, s'empassarà tot el que jo li digui.

tragar

verb transitiu ingerir empassar-se pron Me obligó a tragar la medicina , m'obligà a empassar-me la medecina engullir endrapar , engolir , englotir , tragar , enviar-se pron absorber beure , embeure Este terreno traga mucha agua , aquest terreny beu molta aigua figuradament creer empassar-se pron , beure's pron Traga todo lo que le dicen , es beu tot el que li diuen hacer tragar figuradament i familiarment colar fer empassar no tragar o no poder tragar a uno figuradament i familiarment detestar no poder pair o tragar algú , no poder veure o suportar, o sofrir algú verb…
Diccionari Català Alemany

tragar


<title type="display">tragar</title>

    verb transitiu
  1. verschlingen, fressen.
  2. no poder tragar (algú) figuradament jemanden gefressen haben.
    3. verb intransitiu
  3. el veiessis com traga! wenn du sehen könntest, wie er schlingt!



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tragar

verb transitiu verschlingen, fressen no poder tragar algú figuradament jemanden gefressen haben verb intransitiu el veiessis com traga wenn du sehen könntest, wie er schlingt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

tragar

<title type="display">tragar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Engolir, empassar-se. Quan tenim mal de coll, ens costa de tragar els aliments.
    2. frase feta
  2. Si una persona diu que no pot tragar algú és que no el pot suportar, li és molt antipàtic.

tragar

Conjugació amb GU davant E, I verb Engolir, empassar-se Quan tenim mal de coll, ens costa de tragar els aliments frase feta Si una persona diu que no pot tragar algú és que no el pot suportar, li és molt antipàtic
Diccionari Català francès

tragar

tragar

verb transitiu popularment dragar
Gran Diccionari de la llengua catalana

tragar


<title type="display">tragar</title>

Etimologia: variant de dragar1 per influx del cast. tragar 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Engolir. Desaparegué com si la terra l’hagués tragat.
  2. usat absolutament El veiessis com traga!
  3. no poder tragar algú figuradament No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió.

tragar

verb transitiu Engolir Desaparegué com si la terra l’hagués tragat usat absolutament El veiessis com traga no poder tragar algú figuradament No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

tragasantos

tragasantos

masculí i femení invariable familiarment santurrón rosegaaltars