Es mostren 594844 resultats

traginer

traginer

traginer
-a

traginer
-a

traginer

traginer

traginer

<title type="display">traginer</title>

nom masculí Un traginer era una persona que tenia l'ofici de traginar mercaderies. Els traginers portaven les mercaderies damunt de bèsties de càrrega o de carros.

traginer

traginer
| traginera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traginer</title>

Accessory
Etimologia: de traginar 1a font: 1244
Body
    masculí i femení història
  1. oficis manuals
    1. Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
    2. traginer de carrera Persona que transportava mercaderies a gran distància i a pobles molt allunyats del punt de partida.
    3. traginer de mar (o de ribera) Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona fins a l’interior de la ciutat.
  2. festa dels Traginers folklore Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.

traginer
| traginera

traginer
-a

traginer
-a

tragineria

tragineria

tràgion


<title type="display">tràgion</title>

Accessory
Partició sil·làbica: trà_gi_on
Etimologia: del gr. tràgion, dimin. de trágos (v. tragus)
Body
masculí antropologia Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix.

tràgion

tragique


<title type="display">tragique</title>

Pronúncia: tʀaʒik
    adjectiu
  1. figuradament literatura tràgic -a.
  2. ce n’est pas tragique familiarment no s’acaba el món.
  3. masculí
  4. literatura gènere tràgic, tragèdia f.
    • [auteur] tràgic -a. Les tragiques grecs, els tràgics grecs.
  5. prendre qqch au tragique prendre’s una cosa tràgicament.
  6. tourner au tragique fer mala cara (o tenir mal aspecte, o presentar mal carés).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tragique

tragiquement

tragiquement