Es mostren 594844 resultats

traída

traída

traïda

traïda

traïda

traïda

traído
-da


<title type="display">traído</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de traer] portat -ada, dut -a.
  2. figuradament i poc freqüent [vestidos] usat -ada.
  3. traído y llevado figuradament suat -ada, gastat -ada.

traído
-da

traidor
-ra

traidor
-ra

traïdor


<title type="display">traïdor</title>

traïdorenc, capaç de trair, de mena fals.
proditori, dit d'una acció, no de la persona.
coquí
caragirat
deslleial
pèrfid
infidel
renegat
mascarat
fementit, que traeix la paraula donada.
col·laboracionista (→)
ésser un putamanyac (Alc.)
ésser un judes
ésser un cara de nyau-nyau
tenir cara d'ovella i urpes de llop
ésser més traïdor que una mula
Compareu: desertor, descastat, trànsfuga
Antònims: Lleial. Fidel.


© Manuel Franquesa

traïdor

traïdor


<title type="display">traïdor</title>

    adjectiu
  1. verräterisch.
  2. figuradament (heim)tückisch.
    • falsch.
  3. [Tier] bösartig, tückisch.
  4. masculí i femení
  5. Verräter(in) m (f).
  6. figuradament Treulose(r m) m/f.
  7. de traïdor locució adverbial hinterlistig, heimtückisch.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

traïdor

traïdor
| traïdora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïdor</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_ï_dor
Etimologia: del ll. tradĭtor, -ōris ‘el qui lliura; traïdor’ 1a font: s. XIII
Body
    1. adjectiu i masculí i femení Que traeix, que fa traïció. No us en fieu: són gent traïdora.
    2. de traïdor locució adverbial Amb traïdoria.
  1. adjectiu Dit d’un animal (cavall, gat, etc.) que fa alguna malesa quan hom menys ho espera.

traïdor
| traïdora

traïdor
-a


<title type="display">traïdor</title>

Pronúncia: tɾəiðó
    adjectiu
  1. [persona] treacherous.
  2. [acció] treasonable.
  3. masculí i femení
  4. [home] traitor, betrayer.
  5. [dona] traitress, betrayer.
  6. de traïdor locució adverbial treacherously.

traïdor
-a

traïdor
-a

traïdor
-a