Es mostren 594844 resultats

tranc

tranc

tranc

tranc

tranc


<title type="display">tranc</title>

    masculí
  1. regional [tarannà] talante, carácter. Era un home d'un tranc orgullós, era un hombre de un talante orgulloso.
  2. [traça] destreza, habilidad, pericia.

tranc

tranc

tranc

tranc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tranc</title>

Accessory
Etimologia: d’origen preromà, probablement cèlt., d’una base ter-, tr- ‘perforar’ (cf. gàl·lic tarinca ‘ast o pern’) 1a font: s. XV
Body
    masculí dialectal
  1. Tarannà. Era un home d’un tranc orgullós.
  2. Traça a fer quelcom.
    1. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama.
    2. Manera de caminar o de moure’s.
    3. en un tranc (o en dos trancs) Molt ràpid, en un moment.

tranc

Informació complementària

tranc


<title type="display">tranc</title>

Pronúncia: tɾáŋ
    masculí regionalisme
  1. [tarannà] caractère.
  2. [traça] adresse f, habileté f.
  3. [passa llarga] enjambée f.
  4. [manera de caminar] démarche f, allure f.
  5. en un tranc [molt de pressa] très vite.

tranc

tranca


<title type="display">tranca</title>

    femení
  1. [garrote] garrot m, totxo m.
  2. [para atrancar] barra, bernat m.
  3. familiarment [borrachera] mona, pítima.
  4. a trancas y barrancas figuradament [mal que bien] a empentes i rodolons.

tranca

trancada

trancada

trancanell

trancanell