<title type="display">transilvano</title>
adjectiu i masculí i femení transsilvà -ana.
Es mostren 594823 resultats
transir
<title type="display">transir</title>
Pronúncia: tɾənzí
verb intransitiu to die, decease.
transir
verb intransitiu to die , decease
transir
<title type="display">transir</title>
verb intransitiu ant morire, transire.
transir
verb intransitiu ant morire, transire
transir
<title type="display">transir</title>
Pronúncia: tʀɑ̃ziʀ
-
verb transitiu
- literàriament embalbir, engelabrir, enrederar, garratibar. Le froid nous transit, el fred ens va engelabrir.
- figuradament [le cœur, l’âme] glaçar, engelabrir, corglaçar. Cette nouvelle avait transi son âme, aquella notícia li havia glaçat l’ànima (l’havia corglaçat). verb intransitiu
- embalbir-se, engelabrir-se, glaçar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
transir
verb transitiu literàriament embalbir, engelabrir, enrederar, garratibar Le froid nous transit , el fred ens va engelabrir figuradament le cœur, l’âme glaçar, engelabrir, corglaçar Cette nouvelle avait transi son âme , aquella notícia li havia glaçat l’ànima l’havia corglaçat verb intransitiu embalbir-se, engelabrir-se, glaçar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
■
transir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transir</title>
Accessory
Etimologia: del ll. transīre ‘passar enllà’
Body
verb
intransitiu obsolet Passar de vida a mort; morir.
■
transir
verb intransitiu obsolet Passar de vida a mort morir
transir
<title type="display">transir</title>
Pronúncia: tɾənzí
verb intransitiu antigament i poèticament trépasser, mourir, décéder.
transir
verb intransitiu antigament i poèticament trépasser , mourir , décéder
transir
<title type="display">transir</title>
verb intransitiu antigament i literàriament heimgehen, dahinscheiden, sterben.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
transir
verb intransitiu antigament i literàriament heimgehen, dahinscheiden, sterben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
transistor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transistor</title>
Accessory
Etimologia: de l’angl. transistor, contracció de tran(sfer) (re)sistor ‘resistència de transferència’, proposada per l’investigador nord-americà John Pierce 1a font: c. 1955
Body
-
masculí
- electrònica Dispositiu electrònic d’estat sòlid basat en les propietats conductores dels semiconductors, degudes a la presència dels portadors majoritaris i minoritaris. Transistor unipolar, bipolar.
- per extensió radiotècnia Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors.
■
transistor
masculí electrònica Dispositiu electrònic d’estat sòlid basat en les propietats conductores dels semiconductors, degudes a la presència dels portadors majoritaris i minoritaris Transistor unipolar, bipolar per extensió radiotècnia Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors