Es mostren 594827 resultats

trapussar

<title type="display">trapussar </title>

    v tr Chocar damb es pès damb bèra causa quan vam caminant. Sin.: estrapussar, estramuncar.

    Català: entrebancar-se [amb], ensopegar [amb]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trapussar

v tr Chocar damb es pès damb bèra causa quan vam caminant Sin estrapussar, estramuncar Català entrebancar-se amb, ensopegar amb © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

traque

traque

masculí del cohete espetec , esclafit , pet guía de pólvora metxa f
Diccionari Francès Català

traque


<title type="display">traque</title>

Pronúncia: tʀak
    femení
  1. cinegètica acorralament m, esquivament m, batuda.
  2. figuradament persecució, empait m, empaitada, empaitament m.
  3. être à la traque empaitar (o perseguir, o anar al darrere de).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

traque

femení cinegètica acorralament m , esquivament m , batuda figuradament persecució, empait m , empaitada, empaitament m être à la traque empaitar o perseguir, o anar al darrere de © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traque-

■ traque-

Forma prefixada del mot tràquea Ex traqueàlgia, traqueïtis
Diccionari Català Castellà

tràquea

tràquea

femení anatomia tráquea anatomia dels tetràpodes tráquea botànica tráquea
Diccionari de sinònims Franquesa

tràquea

tràquea

canya del pulmó, nom popular de la tràquea © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

tràquea

tràquea

femení anatomia trachea , windpipe
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràquea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràquea</title>

Partició sil·làbica: trà_que_a
Etimologia: reducció del comp. gr. trakheîa (artēría) ‘(conducte) aspre, rude’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
    2. Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis.
  2. botànica Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.

■ tràquea

femení anatomia animal Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats terrestres, format per un conjunt d’anells cartilaginosos, i que en l’home és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis botànica Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

tràquea

tràquea

femení anatomia Luftröhre, med Trachea f zoologia i botànica Trachee f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

tráquea

tráquea

femení anatomia , botànica i zoologia tràquea