Es mostren 594827 resultats

trastocar

trastocar

→ enfollir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

trastocar


<title type="display">trastocar</title>

    verb transitiu
  1. trastornar, perturbar, hacer perder la razón. Aquesta fal·lera l'ha trastocat, esta manía le ha trastornado.
    2. verb pronominal
  2. [tornar-se boig] trastornarse, perturbarse, perder la razón, volverse loco.

trastocar

verb transitiu trastornar , perturbar , hacer perder la razón Aquesta fallera l'ha trastocat , esta manía le ha trastornado verb pronominal tornar-se boig trastornarse , perturbarse , perder la razón , volverse loco
Conjugador Català

trastocar


<title type="display">trastocar</title>

    1. INFINITIU

    1. trastocar

    2. GERUNDI

    1. trastocant

    3. PARTICIPI

    1. trastocat
    2. trastocada
    3. trastocats
    4. trastocades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trastoco
      2. trastoques
      3. trastoca
      4. trastoquem
      5. trastoqueu
      6. trastoquen

      2. IMPERFET

      1. trastocava
      2. trastocaves
      3. trastocava
      4. trastocàvem
      5. trastocàveu
      6. trastocaven

      3. PASSAT

      1. trastoquí
      2. trastocares
      3. trastocà
      4. trastocàrem
      5. trastocàreu
      6. trastocaren

      4. FUTUR

      1. trastocaré
      2. trastocaràs
      3. trastocarà
      4. trastocarem
      5. trastocareu
      6. trastocaran

      5. CONDICIONAL

      1. trastocaria
      2. trastocaries
      3. trastocaria
      4. trastocaríem
      5. trastocaríeu
      6. trastocarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trastoqui
      2. trastoquis
      3. trastoqui
      4. trastoquem
      5. trastoqueu
      6. trastoquin

      2. IMPERFET

      1. trastoqués
      2. trastoquessis
      3. trastoqués
      4. trastoquéssim
      5. trastoquéssiu
      6. trastoquessin

    6. IMPERATIU

    1. trastoca
    2. trastoqui
    3. trastoquem
    4. trastoqueu
    5. trastoquin

trastocar

INFINITIU trastocar GERUNDI trastocant PARTICIPI trastocat trastocada trastocats trastocades INDICATIU PRESENT trastoco trastoques trastoca trastoquem trastoqueu trastoquen IMPERFET trastocava trastocaves trastocava trastocàvem trastocàveu trastocaven PASSAT trastoquí trastocares trastocà trastocàrem trastocàreu trastocaren FUTUR trastocaré trastocaràs trastocarà trastocarem trastocareu trastocaran CONDICIONAL trastocaria trastocaries trastocaria trastocaríem trastocaríeu trastocarien SUBJUNTIU PRESENT trastoqui trastoquis trastoqui trastoquem trastoqueu trastoquin IMPERFET trastoqués…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastocar</title>

Etimologia: de tocar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Trastornar el cap, fer tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat.
    2. hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar.
  2. pronominal Tornar-se boig. Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà.

■ trastocar

verb transitiu Trastornar el cap, fer tornar boig Aquesta fallera l’ha trastocat hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar pronominal Tornar-se boig Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

trastocar

trastocar

verb transitiu verrückt machen, um den Verstand bringen verb reflexiu verrückt werden, den Verstand verlieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

trastocar

trastocar

verb transitiu far impazzire, turbare la mente, far perdere la testa verb pronominal impazzire intr , perdere la testa
Diccionari Castellà Català

trastocar

trastocar

Se conjuga como acordar verb transitiu antigament revolver trastornar , capgirar , regirar verb pronominal la mente trastocar-se , tornar-se boig
DIDAC Diccionari escolar

trastocar

<title type="display">trastocar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Fer tornar boig, fer perdre el seny, la raó. Hi ha desgràcies que trastoquen la gent. Les persones que s'emborratxen sovint es trastoquen i no saben el que fan.

trastocar

Conjugació amb QU davant E, I verb Fer tornar boig, fer perdre el seny, la raó Hi ha desgràcies que trastoquen la gent Les persones que s'emborratxen sovint es trastoquen i no saben el que fan
Diccionari Català francès

trastocar


<title type="display">trastocar</title>

Pronúncia: tɾəstuká
    verb transitiu
  1. [trastornar el cap] détraquer, troubler, bouleverser, perturber, faire tourner (perdre) la tête, rendre fou folle, affoler. Aquella dona el va trastocar, cette femme lui a fait tourner la tête.
    2. verb pronominal
  2. [tornar-se boig] perdre la raison.

trastocar

verb transitiu trastornar el cap détraquer , troubler , bouleverser , perturber , faire tourner perdre la tête , rendre fou folle , affoler Aquella dona el va trastocar , cette femme lui a fait tourner la tête verb pronominal tornar-se boig perdre la raison
Diccionari Català francès

trastorn

trastorn

masculí bouleversement , trouble medicina dérangement , trouble